Amb motiu del traspàs del papa emèrit Benet XVI (31-12-2022), podem fer un breu apunt de les tres dimensions de la seva vida. Primer, la de teòleg, exercint com a professor en quatre Universitats (1952-1977), la de prefecte de la Congregació de la fe (1981-2005) i la de bisbe de Roma (2005-2013). Sens dubte que el fet de ser teòleg omple una llarga etapa acadèmica (25 cursos, fins als seus 50 anys) i marca tota la seva vida. Com passa amb el seu darrer llibre, Jesús de Natzaret, del 2007, on tot i ser Papa, observa que «aquest llibre no vol ser de cap manera un acte de magisteri de l’Església. Tothom és lliure de contradir-me».
Ratzinger teòleg
La visió teològica de Ratzinger s’expressa molt bé en les seves dues tesis doctorals. La primera, sobre sant Agustí (1954) i la segona, la d’habilitació per a ser catedràtic, sobre sant Bonaventura (1959). En totes dues ja s’hi mostra la importantíssima influència que té Ratzinger de sant Agustí i del franciscanisme de Bonaventura. D’aquí en surt la seva herència platònica que dona preferència a la idea per sobre del concret i empíric. Alhora, està influït per un cert pessimisme sobre la persona humana de sant Agustí, i per una visió franciscana de la història que no troba la seva plenitud si no en el més enllà de si mateixa. D’aquí que Ratzinger es distanciï de la renovació dels estudis de sant Tomàs d’Aquino, a França amb M.D. Chenu i Y.M. Congar..., i a Alemanya, amb K. Rahner, J.B. Metz, W. Kasper..., tomisme que, en canvi, comportava una visió més realista i encarnada en el món de la fe i de l’Església.
De fet, Ratzinger es va alinear amb el corrent renovador conciliar, sobretot d’H. de Lubac i J. Daniélou, que defensaven un «retorn a les fonts de la fe» (ressourcement), molt arrelat en la Sagrada Escriptura, i en la litúrgia i Pares de l’Església. I, en canvi, mostrava poc interès pel corrent que intentava un compromís positiu amb els moviments intel·lectuals i culturals moderns, que posen l’accent en «la posada al dia» (aggiornamento), en clau de renovació de les estructures i vida de l’Església (M.D. Chenu, K. Rahner, E. Schillebeeckx...).
Ratzinger fou nomenat expert del Concili Vaticà II, on tingué un paper rellevant, sobretot en la redacció dels Documents sobre la Revelació (DV), subratllant l’Escriptura com a paraula de Déu, manifesta en la seva Verbum Domini (2010), i sobre l’Església (LG), amb la seva eclesiologia eucarística, explicitada a la Sacramentum caritatis (2007). Per això els seus comentaris als dos documents conciliars (publicats a Obras Completas de la BAC) són de consulta obligada.
