Els últims dies d’un juny primaveral a París s’exhaurien, pacíficament, de camí cap a la gran celebració del 14 de juliol del 2023, la festa nacional francesa. De sobte, l’orgull i la grandesa que caracteritzen les celebracions pàtries del nostre veí del nord es van veure interrompudes per la violència d’unes manifestacions que clamaven justícia i veritat per a un jove de tot just disset anys.
Nahel, fill d’una dona d’origen algerià, havia estat tirotejat en un control de policia a Nanterre, una ciutat dormitori a l’oest de París. La seva mort va fer aixecar una vegada més la massa de fills i nets d’immigrants que van arribar a França a començament dels anys 70. Més de set-cents detinguts i diversos centenars de ferits van ser el resultat d’una setmana de disturbis en què diferents organitzacions en defensa dels drets humans van criticar la violència de les actuacions policials.
Costa poc d’imaginar la història de Nahel. La seva mare, Mounia, neta d’un algerià, el va tenir amb un pare que va desaparèixer de les seves vides. Ningú de la seva família no ha aconseguit convertir-se en un autèntic francès, un nacional, com diria Marine Le Pen i el seu ara poderós partit Rassemblement National (RN), guanyador recent d’unes eleccions europees que han portat el president Macron a dissoldre l’Assemblea i convocar eleccions. Al màxim a què havia arribat Nahel a la vida era a ser repartidor. Mal estudiant, un fracassat més del sistema, la seva última esperança era convertir-se en estrella de l’esport més nacional de tots els esports a França: el rugbi.
La mort de Nahel i les revoltes posteriors es repeteixen des de fa massa anys en
els suburbis, les tristament famoses banlieues, de les principals ciutats gal·les. A vegades, l’origen és la simple expressió violenta de la frustració de milers, tal vegada milions, de joves d’origen estranger, en terminologia de Le Pen, que no han trobat el seu lloc en una societat caracteritzada per la riquesa i l’ostentació. En altres casos, són la resposta a la intervenció maldestra del govern en l’intent d’establir un ordre que sembla impossible.
