No li va durar ni un assalt. Vitali Klitxkó, alcalde actual de Kíev, ovacionat aquests dies com a heroi nacional d’Ucraïna, va defensar a la ciutat alemanya de Colònia, allà per l’any 2011, el seu títol mundial en la categoria de pesos pesants enfront del cubà Odlaner Solís. Però el que suposadament havia de ser el combat de l’any va acabar oferint un espectacle molt per sota de les expectatives creades, ja que només va durar tres minuts. Durant aquest breu interval de temps, l’aspirant del Carib, amb una humanitat i una alçada molt més reduïdes que les del seu imponent contrincant, un tros d’home de dos metres d’alçada i mandíbules afilades, es va limitar a protegir-se el rostre amb els guants mentre el kiïvià li ventava cops de dreta i d’esquerra, i aconseguia fins i tot arraconar el seu rival en més d’una ocasió a les cantonades i els laterals del ring.

I quan estava a punt de sonar la campana per posar fi al primer assalt, entre els crits eixordadors d’un públic que corejava a l’uníson el nom de Vitali, va esdevenir la catàstrofe: Solís retrocedia per escapolir-se de l’atac del seu adversari i es va precipitar a terra en una mala caiguda que li va provocar un trencament dels lligaments creuats i el menisc exterior de la cama dreta. No hi va haver apel·lació possible: KO tècnic, impossibilitat de posar-se dempeus de nou i continuar el combat. I per molt que el perdedor parlés de cop de mala sort, les cròniques i la retransmissió televisiva del moment van reflectir l’astorament i els estralls causats per la curta baralla en el rostre de Solís, a qui l’incumbent ucraïnès va mantenir a distància i a la defensiva en tot moment durant el brevíssim pugilat.

Ha transcorregut més d’una dècada de tot allò, i el combat que el 2022 afronta Klitxkó, guanyador de 45 de les 47 baralles de boxa en què va participar —41 d’elles per KO— és de naturalesa molt diferent. No serà una lluita succinta com la que va tenir lloc a la ciutat renana, sinó que tindrà una durada com a mínim d’uns mesos, o potser fins i tot d’anys; no hi està en joc l’habitual i vistós cinturó de cuir i metall que es lliura al guanyador d’un títol de boxa en una categoria determinada, sinó la independència i la llibertat del seu país.

Els jabs, aquells cops precisos de boxa que el campió ucraïnès col·locava tan bé i amb els quals mantenia allunyats els seus oponents, inferint-los dolor i desgastant-los gradualment fins a l’estocada final, s’han transformat en míssils antitancs Javelin subministrats per les potències occidentals i que, en el que fa que dura el conflicte al país eslau, han delmat amb intrepidesa les columnes blindades de l’Exèrcit rus, causant milers de baixes entre les seves files. Al final, com bé ha certificat en les entrevistes que ha concedit fins ara, el púgil esdevingut líder polític posarà en joc no solament la integritat del seu nas, el seu rostre o la seva mandíbula com quan combatia en el ring, sinó fins i tot la pròpia existència. «Si el meu país necessita la meva vida, estic disposat a donar-la; pel meu país, pels meus fills, pel futur», ha dit en una conversa amb un reporter de Yahoo News.

Operació especial neutralitzada

No són paraules vanes procedents d’un personatge que, igual que el president Volodímir Zelenski, desborda carisma, capacitat de lideratge i domini de les tècniques de comunicació. Segons les informacions filtrades per la premsa anglosaxona, Vitali i el seu germà Wladimir, també boxador, figuren en una suposada llista de vint-i-cinc personalitats ucraïneses que mercenaris de l’anomenat grup Wagner —suposadament una companyia privada encara que en realitat a sou de l’Estat rus— han d’assassinar per aconseguir d’una vegada per sempre escapçar el Govern de Kíev i permetre la formació d’un Executiu proKremlin, una operació especial que hauria estat ordenada pel mateix president Vladímir Putin i que per raons desconegudes no s’acaba de rematar: fonts oficials ucraïneses han informat de manera succinta que no es va poder materialitzar en els moments inicials de l’ofensiva llampec russa i que ha estat «neutralitzada» en cada ocasió en què s’ha emprès.

PUBLICITAT

Klitxkó figura en una suposada llista de vint-i-cinc personalitats ucraïneses que mercenaris del denominat grup Wagner han d’assassinar.

N’hi ha prou amb un mer rastreig pel compte de Klitxkó a Twitter per calibrar la rellevància que ha adquirit la seva figura a l’hora de galvanitzar la ciutadania i l’estament militar local en aquests temps de confrontació bèl·lica, una importància potser equivalent a la que ha tingut el president Volodímir Zelenski en els moments més crítics de l’ofensiva, encara que, això sí, recorrent a tàctiques radicalment diferents. Perquè en lloc de conrear l’humor i el sarcasme, com fa habitualment el cap de l’Estat en les seves intervencions, la manera de fer de l’alcalde kievita es basa més aviat en la presència i l’assertivitat per donar consol i confort a una societat aterrida per la guerra i els bombardejos. O el que és el mateix: passos ferms sobre el terreny per fer front a l’Exèrcit del Kremlin i denunciar les atrocitats que comet.

Els exemples no falten: el mateix 24 de febrer, hores després d’iniciar-se l’atac rus, l’alcalde va difondre un enregistrament en el qual declarava la llei marcial a la ciutat i emetia una sèrie de disposicions referides a la militarització de la infraestructura de la capital en to greu i assertiu, com qui proclama l’inici d’una batalla per a la qual no hi ha cap altra opció que la victòria, recordant amb les seves paraules i el seu llenguatge corporal la cèlebre proclama pronunciada a través de la ràdio per Viacheslav Molotov, ministre d’Exteriors de l’URSS, el migdia del 22 de juny del 1941, hores després que les tropes nazis haguessin irromput en territori soviètic.

Excel·lent jugador d’escacs

Fa pocs dies, concretament el 18 de març, es va presentar al barri de Podil de Kíev, exposat a un possible atac de precisió organitzat pels serveis secrets del Kremlin i abillat únicament amb una diminuta armilla antifragments, òbviament d’una talla més petita que la que necessita la seva colossal figura esportiva, per denunciar els estralls causats per un bombardeig esdevingut hores abans en una zona residencial, amb guarderies i escola i sense objectius militars a la vista. Tot això, a més, enmig d’una frenètica activitat en els mitjans de comunicació internacionals, on denuncia amb veu greu els excessos de l’ofensiva russa i reclama el subministrament d’armes perquè el seu país es pugui defensar, recordant de passada que en la guerra ucraïnesa no solament està en joc la sobirania del seu país, sinó el destí d’Europa.

Igual que el seu germà Wladímir, cinc anys més jove que ell, Vitali Klitxkó no respon a l’estereotip de boxador que únicament sap clavar cops i poc més. Excel·lent jugador d’escacs, parla diversos idiomes, entre ells l’alemany i l’anglès, a més de l’ucraïnès i el rus, les llengües més emprades a la seva Ucraïna natal. Té un títol de doctorat en Ciències de l’Esport per la Universitat de Kíev de Ciències Físiques i Esport, i ha residit molt de temps a Alemanya, al qual considera el seu país d’adopció encara que, això sí, sense renunciar a la seva pàtria. «Per a la gran majoria, un boxador és algú que no té ni la preparació ni la intel·ligència per ocupar el càrrec, però els demostraré que estan equivocats», va declarar poc després d’iniciar la seva carrera política a principis de la dècada passada.

Igual que en la boxa, els èxits també el van acompanyar en la nova marxa professional que va iniciar llavors. El 2010, va fundar l’Aliança Ucraïnesa Democràtica per a la Reforma, les sigles en anglès de la qual equivalen a la paraula russa i ucraïnesa udar i que en castellà signifiquen «cop». Amb un programa polític pròxim al dels conservadors alemanys, va rebre suport logístic i ideològic del Govern de Berlín i la fundació Konrad Adenauer, que veien en aquesta força política i en el boxador una figura d’alta volada capaç de fer front a la influència de les forces proKremlin al país eslau.

«Preferim morir que agenollar-nos enfront dels russos o rendir-nos davant dels invasors; estem determinats a combatre en cada edifici, en cada carrer, en cada barri de la ciutat.»

Després de desfullar la margarida durant molt de temps, va decidir presentar-se el 2014 com a candidat a presidir l’alcaldia de la capital, i va renunciar a la seva aspiració a convertir-se en cap de l’Estat en les eleccions presidencials celebrades aquest any en favor de Petró Poroshenko, amb el partit del qual acabaria fusionant-se UDAR un any després. Lluny d’experimentar el desgast del poder, Klitxkó no ha fet més que alimentar la seva llegenda des que va assumir el lideratge de la principal municipalitat ucraïnesa, com ho demostra el fet d’haver aconseguit la reelecció en dues ocasions, encara que en l’última cita electoral el seu percentatge de suports hagi minvat considerablement.

Somiar amb la victòria

En aquests primers compassos de la invasió russa, no sembla que l’hagi abandonat la sort que ha acompanyat en tot moment el més gran dels germans Klitxkó, primer com a boxador i després com a líder polític. De fet, l’exboxador és considerat el principal artífex que un mes després de l’inici de l’ofensiva militar, Kíev, objecte preuat de desig del Kremlin i objectiu principal de l’operació militar russa a Ucraïna, romangui fermament en mans ucraïneses. Les tropes invasores no solament no han aconseguit tancar cap tenalla a l’entorn de la ciutat, que continua sent accessible des del sud, sinó que els seus habitants gaudeixen de comoditats gairebé impensables en una situació de guerra, com electricitat, aigua, calefacció i un servei potent d’internet.

Més encara. En algunes de les localitats perifèriques, com Makáriv i Irpin, les forces ucraïneses han aconseguit fins i tot fer retrocedir els seus oponents, demostrant que en aquesta guerra, en el bàndol ucraïnès, no tan sols és possible la resistència enfront d’un enemic molt superior, sinó que també es pot somiar fins i tot amb la victòria en el teatre d’operacions. «Preferim morir abans que agenollar-nos enfront dels russos o rendir-nos davant dels invasors; estem determinats a combatre en cada edifici, en cada carrer, en cada barri de la ciutat», va proclamar amb veu greu en donar a conèixer la notícia del primer replegament de les tropes invasores en la campanya militar.