L’escultura El Discòbol, de Miró d’Elèutera, del 450 aC, descriu amb precisió fotogràfica l’anatomia nua d’un atleta grec fent el moviment anterior al llançament del disc. El cos regirat, les costelles i els abdominals molt marcats i un quàdriceps portentós.

Des dels primers Jocs Olímpics de l’Antiga Grècia l’home s’ha sentit fascinat per l’esport. No només per les marques i la competició en si mateixa, també per l’encant de les formes dels cossos en ple esforç. En aquests JJOO de Pequín, cent anys després dels primers jocs d’hivern a Chamonix, s’han fet unes fotografies impactants. Les càmeres digitals i els objectius d’última generació fan possible unes imatges cada com més espectaculars.

Exposició múltiple. Per a aquesta imatge d’una participant en el concurs de patinatge individual es van disparar diverses fotografies sobre un mateix fotograma. Fotografia de How Hwee Young. Efe.
Escombrada. Disparant a baixa velocitat i movent la càmera al mateix ritme en què es mou el patinador s’aconsegueix aquest efecte on tot està mogut menys el subjecte principal. Fotografia de Walter G. Arce. Zuma press.
Enquadrament sobre el cel negre. Aquest competidor del concurs de salts sembla fotografiat en un estudi per la perfecció en l’enfocament i la il·luminació. Fotografia de Christof Stache. AFP. Getty Images.
Contorsió impossible. L’ús d’un llarg teleobjectiu amb una profunditat de camp suficient perquè la patinadora estigui totalment enfocada accentua la postura extrema d’aquesta esportista. Fotografia de David G. Mcintyre. Zuma Press. Maxppp.
Joc d'ombres. Utilització del molts focus alhora sobre aquest saltador fa que les ombres sobre la neu es multipliquin. Fotografia de Christian Bruna. Efe.
Contrapicat. Aquesta presa de baix cap a dalt fa que el saltador sembli que està molt més amunt del que veritablement està. Fotografia de Ben Stansall. AFP. Getty Images.
Picat. L’expressió de l’esforç del patinador seria impossible d’apreciar en tota la seva magnitud des d’un altre angle. Fotografia d’Antonin Thuillier. AFP. Getty Images.
Simetries. Tres patinadors de la final de 1.500 metres prenen el revolt amb la mateixa tècnica. Fotografia d’Anne-Ghristine Poujoulat. AFP. Getty Images.
Clic en el moment precís. Quan els participants de Skeleton arrenquen i pugen al patí només durant una dècima de segon estan totalment a l’aire. Disparant múltiples fotos en el moment decisiu es pot aconseguir aquesta instantània. Fotografia d’Anton Novoderezhkin. TASS. Getty Images.
Coordinació. El teleobjectiu comprimeix les distàncies i crea una figura amb sis cames en aquesta instantània del concurs de patinatge de velocitat femení per equips. Fotografia de Sebastien Bozon. AFP. Getty Images.
Zenital. Les jugadores de l’equip d’hoquei femení del Canadà es confabulen abans de començar un partit. Fotografia d’Antony Wallace. AFP. Getty Images.

La possibilitat de disparar a altes sensibilitats (ISO) permet treballar a velocitats més altes aturant qualsevol moviment per ràpid que sigui. També es pot disparar amb més profunditat de camp, aconseguint, quan s’utilitzen llargs teleobjectius, una compressió dels elements de la foto, de forma que les coses o persones que estan relativament separades, sembla que estiguin a tocar. Gràcies a aquestes millores tècniques també ha desaparegut el no desitjat pixelat, el gra i la manca de resolució.

PUBLICITAT
Si te dan a elegir, quédate con todo. Banc de Sabadell

Si podem considerar el fotoperiodisme una branca de la fotografia en general, dins aquest, la fotografia esportiva és una altra especialització. Quan hi ha un esdeveniment de la importància d’uns Jocs Olímpics, les agències internacionals envien els professionals més experimentats en la foto d’acció.

La conjunció de la plasticitat de l’esport, les millores tècniques de les càmeres i les mans expertes dels millors, fa que fins i tot les persones no gaire interessades per l’esport quedin bocabadades d’avant la bellesa de les imatges.