Fotografies de Miguel Lorenzo

València és avui quelcom més que una ciutat amb més de 300 dies de sol a l’any, la ciutat de les Falles, de la Malva-rosa o de les faraòniques construccions testimoni ostentós d’un passat recent d’hegemonia del Partit Popular.

El cap i casal és avui una ciutat capdavantera de l’arc mediterrani. Les seves arrels són conegudes: una història mil·lenària que ha deixat petjades a la Ciutat Vella, el compromís i el pacte del Tribunal de les Aigües, l’enlluernadora llum que va guiar la mà de Sorolla, la vida de barri teixida casal a casal, quotidiana i solidària, que magistralment va retratar Blasco Ibáñez, l’ànima que emana de la seva música. Unes arrels que no evoquen un passat que es mira amb nostàlgia, sinó que es projecta cap al futur amb plena confiança en les seves capacitats.

En nombroses ocasions València ha hagut de superar la seva baixa autoestima i han hagut de ser altres, de fora, els qui amb la seva aposta i les seves inversions han recordat a la ciutat i a les seves gents quin era el seu veritable potencial. Avui, però, València és una ciutat segura de si mateixa. Start-ups, innovació, clústers, recerca capdavantera, tecnologia i sostenibilitat ja no són conceptes aliens a València. L’època dels grans esdeveniments ha quedat enrere i ara una xarxa atapeïda de projectes interrelacionats entre si constitueixen el seu horitzó.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.