Catalunya i el País Valencià, malgrat compartir, entre d’altres, una llengua comuna (o, si més no, una de les diferents llengües que ens serien comunes), viuen d’esquena una de l’altre. Aquesta realitat ja l’hem denunciada més d’una vegada. Sense gaire èxit, per cert. València i Catalunya semblen, doncs, dos països separats per la mateixa llengua. Els ponts entre totes dues societats són imprescindibles però, tret d’excepcions, algunes notòries, les elits (econòmiques i polítiques, però també culturals) han sigut curtes de mires i no han capit la importància de la col·laboració i de la generació de sinergies. Se n’adonaran algun dia que és una greu errada per a tots plegats?

D’entrada, és cert que l’Administració central del Regne d’Espanya, per dir-ho fi, no està gens interessada a afavorir allò que diríem un espai cultural i de comunicació específic, és a dir, continua apostant de manera quasi exclusiva per l’espai espanyol, que «nos une a todos». Només posaré com a exemple que no existeix reciprocitat entre les televisions públiques de Catalunya, València i les Illes Balears, una cosa difícil de justificar amb les tecnologies disponibles a hores d’ara.

Així, els catalanoparlants poden sintonitzar sense problema les televisions nacionals que es produeixen a Madrid, però els catalans no poden veure via televisió digital terrestre la que es fa a Burjassot ni els valencians la que es fa a Sant Joan Despí. Certament, existeix un cert marge per a burlar aquesta estratègia del divide et impera, com és la recent emissió coordinada per TV3, À Punt i IB3 de la pel·lícula Guillem, amb bons resultats d’audiència, per cert. Tot i que el llargmetratge sobre l’assassinat de Guillem Agulló és una passa en la bona direcció, no deixa de ser un gest simbòlic. I una flor no fa primavera.

Tanmateix, els diferents governs «autonòmics» tampoc han fet més d’una cosa que sí que estava al seu abast. I en posaré només un altre exemple. La Generalitat Valenciana, amb el seu Govern del Botànic (pacte entre PSPV-PSOE, Compromís i Podem) en el segon any de la segona legislatura, encara no és membre de ple dret de l’Institut Ramon Llull, des del qual podria fomentar la cultura que compartim. I en aquest cas la responsabilitat no és del Govern espanyol.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

 

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.