Una de les imatges que ens ofereix la pandèmia és la d’homes i dones asseguts. L’home que camina de Giacometti és ara un home assegut davant de les pantalles, confinat a les polzades dels seus artefactes digitals. Si l’home que camina avança en solitud, l’home assegut està present a tot arreu acompanyat per infinites entitats digitals que ignoren la seva presència. La pandèmia ha provocat en una part de la població la impressió que es pot viure assegut. L’home que pensava en vertical ara ho fa en horitzontal.

Una de les raons per les quals totes les cultures disposen d’un beuratge per estimular els sentits i acréixer les forces és per a evitar un confinament interior quan l’esperit flaqueja. El cafè, el te, les coles o el picant, com el pebre, estimulen l’esperit i el fan aixecar. L’escriptor italià Guido Cenoretti inicia el seu llibre d’apunts Els pensaments del te amb aquestes paraules: «dues vegades al dia, cap a les sis del matí i les cinc de la tarda, una repetida tassa de te verd de la Xina arriba amb la seva infal·lible virtut unitiva, refermant, per treure’m de tota mena d’inèrcia, d’atordiment i d’abatiment».

La inèrcia a la qual ens ha arrossegat la pandèmia ha provocat caure en la temptació de deixar-se anar a la deriva, gairebé sense moure’ns. La cultura dels cafès a Europa, com descriu el pensador George Steiner, és la de la bullícia, la trobada, la divagació, les tertúlies. El cafè és el lloc, però ho és perquè la cafeïna convoca l’eloqüència i l’enginy. Un acte tan perfecte com és el d’aixecar-se després d’estar una estona assegut o estirat està sent qüestionat amb les estratègies laborals del teletreball o d’encarregar a domicili el menjar, llibres, medicaments o qualsevol cosa que desitgem lliurada a casa per un veloç ciclista.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.