A pesar que la democràcia està més estesa que mai, hi ha nombrosos indicis que apunten que s’està produint una tercera onada d’autocratització, entenent com a tal el declivi dels atributs democràtics i l’allunyament de la democràcia plena. A diferència d’etapes històriques anteriors en les quals la democràcia es veia interrompuda de forma sobtada, ara moltes democràcies es veuen erosionades de manera gradual i subtil, sempre sota l’aparença de legalitat i sense arribar al col·lapse complet. Es tracta de l’extensió d’un fenomen que l’any 1994 Faared Zakaria va batejar amb el nom de democràcia il·liberal.
Aquesta adjectivació de la democràcia sorgeix en contraposició a la clàssica idea de democràcia liberal integrada per dos components considerats indissociables. D’una banda, la democràcia, que assumeix que la selecció del govern es duu a terme per mitjà d’eleccions lliures i justes i amb el compliment de certes condicions: lliure competència entre opcions polítiques, mitjans de comunicació plurals, netedat del procés garantida i neutralitat de les autoritats electorals i vot igual, universal, directe i secret.
Que no només sigui l’exercici del vot sinó les condicions per a l’exercici del vot té a veure amb el segon dels components, el liberalisme constitucional, que es concep com un fre a l’arbitrarietat del poder i a la tirania de la majoria sobre la minoria i implica, d’una banda, l’imperi de la llei, és a dir que tant ciutadans com poders públics estiguin sotmesos a la mateixa llei, elaborada per un parlament escollit democràticament, i de l’altra, que els drets estiguin garantits.
Però cada vegada són més els sistemes polítics que mantenen les formes democràtiques mentre que la dimensió liberal que sol acompanyar-les es veu erosionada. Es debiliten la separació de poders i els pesos i contrapesos a favor d’un major protagonisme de l’executiu que tendeix a concentrar poder; es redueixen els drets i llibertats, en particular de les minories; la llibertat de premsa es veu amenaçada i es deslegitima la fiscalització interna exercida per la societat civil i les ONG, i l’externa, duta a terme per les organitzacions internacionals.
