Mentre va estar protegida pel gel, la regió àrtica va escapar a l’acció de l’home. La crisi climàtica, no obstant això, està creant una mar líquida on abans hi havia una mar de gel i posant en marxa una seqüència destructiva difícil d’aturar.

A mesura que el gel retrocedeix, s’obren rutes comercials marítimes i és més fàcil accedir a les matèries primeres del subsòl. La pugna per aquestes riqueses desencadenarà una competència geoestratègica entre els països amb façanes marítimes a l’Àrtic que, al seu torn, provocarà conflictes socials, mediambientals, militars, polítics i econòmics. Els quatre milions de persones que viuen a la regió, així com la fauna, en seran els principals perjudicats. Rússia i la Xina impulsen aquest destructiu efecte dòmino davant la cautela d’un Occident sense una estratègia comuna.

L’Àrtic va ser la més freda de les fronteres de la guerra freda, com va escriure el periodista Xavier Batalla en un article que va publicar a La Vanguardia l’abril de 2010. El gel restava interès econòmic a la zona, encara que l’estratègic era estimable. Els Estats Units, per exemple, van voler comprar Groenlàndia el 1946 a fi de tenir una posició militar més avantatjosa sobre la Unió Soviètica, però Dinamarca, país colonitzador, no va voler vendre, com tampoc va voler fer-ho el 2019 quan va tornar a rebre una segona proposta de compra.

Groenlàndia és el paradigma de la nova era que afronta l’Àrtic. Simbolitza la vulnerabilitat i l’explotació a la qual està exposada la regió. És una illa rica en minerals (terres rares, urani i robins, sobretot), situada a l’alt nord, entre Europa i Amèrica. En el 2020, després de no poder comprar-la, els Estats Units van obrir un consolat a Nuuk, la capital, i van repartir dotze milions de dòlars en ajudes. Dos anys abans, la Xina s’havia ofert per a construir-hi aeroports, infraestructures reclamades durant dècades per la població local, la qual cosa va obligar Dinamarca a presentar una oferta millor per a poder construir-los i frenar la incursió xinesa.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.