Mentre va estar protegida pel gel, la regió àrtica va escapar a l’acció de l’home. La crisi climàtica, no obstant això, està creant una mar líquida on abans hi havia una mar de gel i posant en marxa una seqüència destructiva difícil d’aturar.

A mesura que el gel retrocedeix, s’obren rutes comercials marítimes i és més fàcil accedir a les matèries primeres del subsòl. La pugna per aquestes riqueses desencadenarà una competència geoestratègica entre els països amb façanes marítimes a l’Àrtic que, al seu torn, provocarà conflictes socials, mediambientals, militars, polítics i econòmics. Els quatre milions de persones que viuen a la regió, així com la fauna, en seran els principals perjudicats. Rússia i la Xina impulsen aquest destructiu efecte dòmino davant la cautela d’un Occident sense una estratègia comuna.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

L’Àrtic va ser la més freda de les fronteres de la guerra freda, com va escriure el periodista Xavier Batalla en un article que va publicar a La Vanguardia l’abril de 2010. El gel restava interès econòmic a la zona, encara que l’estratègic era estimable. Els Estats Units, per exemple, van voler comprar Groenlàndia el 1946 a fi de tenir una posició militar més avantatjosa sobre la Unió Soviètica, però Dinamarca, país colonitzador, no va voler vendre, com tampoc va voler fer-ho el 2019 quan va tornar a rebre una segona proposta de compra.

PUBLICITAT
Correos Market

Groenlàndia és el paradigma de la nova era que afronta l’Àrtic. Simbolitza la vulnerabilitat i l’explotació a la qual està exposada la regió. És una illa rica en minerals (terres rares, urani i robins, sobretot), situada a l’alt nord, entre Europa i Amèrica. En el 2020, després de no poder comprar-la, els Estats Units van obrir un consolat a Nuuk, la capital, i van repartir dotze milions de dòlars en ajudes. Dos anys abans, la Xina s’havia ofert per a construir-hi aeroports, infraestructures reclamades durant dècades per la població local, la qual cosa va obligar Dinamarca a presentar una oferta millor per a poder construir-los i frenar la incursió xinesa.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.