La prestigiosa historiadora Lynn Hunt ha explicat en una obra breu (Historia, ¿Por qué importa?, Alianza, 2019) la paradoxa que es dona actualment sobre la història: no hi ha hagut mai tanta controvèrsia al seu voltant per a manipular-la, negar-la o inventar-la, i, tanmateix, no hi ha hagut mai tanta inquietud per la «veritat històrica», objectiu d’aquesta ciència social. D’aquí el paper clau que tenen els historiadors, especialment en aquells països com Espanya, que arrosseguen un «passat brut» –per dir-ho en termes d’un altre reconegut acadèmic, José Álvarez Junco– del qual no saben què fer-ne (Qué hacer con un pasado sucio, Galaxia Gutemberg, 2022).
L’obra que aquí ressenyem no pretén ser un llibre d’història, i així ho afirma el seu autor en la introducció, on declara que ell no és historiador. Efectivament, Marc Carrillo és catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i un destacat constitucionalista del nostre país, com ho acredita tant la seva dilatada trajectòria acadèmica com la seva experiència institucional. És també una firma prou coneguda per les seves incomptables contribucions en la premsa escrita, on des de fa anys duu a terme una meritòria tasca de divulgació jurídica, pronunciant-se sobre els temes d’actualitat des del seu compromís polític.
És amb aquest background que cal entendre l’extens treball que ara publica (484 pàgines), en la maduresa de la seva carrera, i després de molts anys de recerca: com un acte de ciutadania al servei de la memòria col·lectiva d’un país sotmès a una dictadura de quaranta anys en ple segle XX, després d’una brutal guerra civil. El propòsit del llibre és precisament oferir una anàlisi exhaustiva i sistemàtica del marc jurídic i institucional del qual va disposar el règim franquista per a dur a terme la repressió continuada, des de la guerra fins a la Transició.
