Hi ha citacions tan magnífiques que sap greu desmentir-les per mal atribuïdes, per mal enteses o, pitjor encara, per directament falses. D’aquí que, fins i tot, comptem amb una frase per a l’ocasió, deguda a l’astrònom i filòsof renaixentista Giordano Bruno, tot i que no sempre ben escrita: «se non è vero, è molto ben trovato». Entre les víctimes d’aquestes frases cèlebres no prou ajustades destaca la figura del jurista, religiós i polític Ramon Llàtzer de Dou i Bassols (Barcelona 1742-Cervera 1832). Malgrat haver exercit com a diputat i president de les Corts de Cadis, haver divulgat les tesis d’Adam Smith i ser un reformista moderat, el seu nom sempre quedarà vinculat a la màxima: «lejos de nosotros la funesta manía de pensar».

En realitat, la citació està extreta d’una carta col·lectiva enviada per la Universitat de Cervera en suport al rei Ferran VII i ni la redacció és exacta, ni el sentit es correspon a l’imaginat. Així, en realitat s’hi deia «lejos de nosotros la peligrosa novedad de discurrir», on el verb no prenia el sentit de pensar en general, sinó de divagar, i on, sobretot, es feia una defensa de la moderació. Així ho van entendre els coetanis i bona part de la tradició jurídica catalana més historicista que reivindicava Dou com un antecedent. Però la llufa ja estava penjada, tot condemnant parcialment la memòria de l’acadèmic i, sobretot, la del centre a qui els Borbons havien atorgat el privilegi de ser l’única universitat del Principat. De fet, malgrat els esforços de Ximo Prats, la mala premsa respecte de Cervera disposa d’un ampli consens. Tot i que, seguint en la línia d’aforismes, el Talmud ens recordi que tota condemna unànime és senyal d’innocència.

Com en el cas de Dou, tampoc l’historiador britànic Peter Burke (Stanmore 1937) pretén combatre la intel·ligència en el seu recent La ignorància (Arcàdia, 2023, traduït per Ariadna Pous). Seria estrany que un dels més prolífics autors en l’hermenèutica del coneixement des de la història cultural, ara s’hagués passat al costat fosc. De fet, Paidós anuncia per a finals d’aquest mes de febrer la recuperació dels dos volums de la seva impressionant Historia social del conocimiento. Publicats originàriament el 2002 i el 2012, el primer comprenia De Gutenberg a Diderot (traduït per Isidro Arias Pérez), mentre que el segon anava De la Enciclopedia a Wikipedia (traduït per Francisco Martín Arribas i Carme Font). No és estrany que, en aquesta nova presentació, les cobertes mostrin, al·legòricament i respectivament, un papir i un iPhone.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.