«Ser pioneres és una actitud», repeteix contínuament el vestuari del FC Barcelona femení. Staff tècnic i jugadores són conscients que estan marcant un abans i un després en la història del futbol espanyol. Per això, davant les crítiques dels qui no entenen la seva superioritat responen amb contundència que aquest és el camí a seguir. Inversió i millora.

Saben que és hora de posar fi a una llarga història d’incomprensions i penúries causades pel context institucional i social que no entenia que les dones també podien ser futbolistes. I reconeixen que no hi ha una altra forma d’aconseguir el triomf que la del treball i l’aposta diària per un conjunt que ja ha trencat barreres. Un equip basat en el record d’aquell primer matx disputat el 25 de desembre del 1970 al Camp Nou gràcies a la iniciativa de la jugadora Imma Cabecerán; un equip que des de l’estiu del 2015 acarona la professionalitat amb l’anhel d’aixecar el trofeu de campiones d’Europa. El camí és llarg, però està a tocar. Per això, insisteixen: sense aposta i creixement no s’atrapa les potències mundials.

La llavor va ser sembrada fa cinc anys, quan el club va decidir que la secció femenina, que feia quatre temporades que guanyava la lliga, s’havia de convertir en professional. Calia crear un entorn similar al que tenen, des de fa anys, els seus homòlegs masculins. Entrenaments, instal·lacions, supervisió mèdica i salaris més elevats perquè les futbolistes poguessin ser únicament futbolistes. Només d’aquesta forma es podia augmentar el nivell de joc i convertir-se en referència estatal, situant-se a l’alçada dels grans clubs europeus. Tocava ser Més que un club. I així va ser.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.