«Ser pioneres és una actitud», repeteix contínuament el vestuari del FC Barcelona femení. Staff tècnic i jugadores són conscients que estan marcant un abans i un després en la història del futbol espanyol. Per això, davant les crítiques dels qui no entenen la seva superioritat responen amb contundència que aquest és el camí a seguir. Inversió i millora.

Saben que és hora de posar fi a una llarga història d’incomprensions i penúries causades pel context institucional i social que no entenia que les dones també podien ser futbolistes. I reconeixen que no hi ha una altra forma d’aconseguir el triomf que la del treball i l’aposta diària per un conjunt que ja ha trencat barreres. Un equip basat en el record d’aquell primer matx disputat el 25 de desembre del 1970 al Camp Nou gràcies a la iniciativa de la jugadora Imma Cabecerán; un equip que des de l’estiu del 2015 acarona la professionalitat amb l’anhel d’aixecar el trofeu de campiones d’Europa. El camí és llarg, però està a tocar. Per això, insisteixen: sense aposta i creixement no s’atrapa les potències mundials.

La llavor va ser sembrada fa cinc anys, quan el club va decidir que la secció femenina, que feia quatre temporades que guanyava la lliga, s’havia de convertir en professional. Calia crear un entorn similar al que tenen, des de fa anys, els seus homòlegs masculins. Entrenaments, instal·lacions, supervisió mèdica i salaris més elevats perquè les futbolistes poguessin ser únicament futbolistes. Només d’aquesta forma es podia augmentar el nivell de joc i convertir-se en referència estatal, situant-se a l’alçada dels grans clubs europeus. Tocava ser Més que un club. I així va ser.

La pallissa a les basques va despertar tota mena de crítiques, ja que hi ha qui no entén la superioritat blaugrana com un avenç.

L’estiu del 2017, el Barcelona va tancar el primer fitxatge de pagament de la història del futbol espanyol i va incorporar Lieke Martens, que a finals d’aquell any guanyaria el premi The Best de la FIFA, per 30.000 euros. La neerlandesa abandonava el Rosengard suec i iniciava el camí de la professionalitat a Can Barça. Invertir en ella va suposar invertir en un

conjunt que va avançar més de pressa del previst. Maria Teixidor, responsable de l’equip femení en aquell moment, reconeixia just abans de la primera final de la Champions de la secció que aquesta final arribava «més aviat del que s’esperava», ja que encara estaven lluny dels pressupostos d’alguns equips com l’Olympique, el París Saint-Germain o el Wolfsburg.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

 

Elles, en classe turista

Lluny en pressupostos però no en joc, ja que l’última edició de la Lliga de Campions va demostrar que ja no existeix distància entre el Barça i la resta de potències continentals. «Som part dels millors equips d’Europa», reconeixia Alexia Putellas entre llàgrimes després de perdre les semifinals contra el Wolfsburg en el que va suposar el millor partit de la història de la secció en competició europea. Per segon any consecutiu les noies de Lluís Cortés van formar part dels quatre millors equips del continent. I van demostrar que sembrar la llavor de la igualtat i passar del milió de pressupost amb què es va arrencar la primera temporada de la professionalitat femenina als 3,5 milions té recompensa. També el fet que l’equip de futbol femení sigui l’única secció del club autosuficient, no deficitària. La progressió de les futbolistes ja fa deu anys que no depèn del que sobri de l’equip masculí i els resultats han demostrat que és una aposta segura tant en el pla esportiu com financer.

L’ADN Barça està protegit sota el seu joc, basat en els principis del cruyffisme. També la sostenibilitat del projecte, que avança amb patrocinis com l’assolit l’estiu del 2019 amb Stanley Black&Decker. En un viatge als Estats Units eclipsat per la polèmica d’asseure les futbolistes en classe turista i els seus homòlegs masculins en primera classe, el club va assolir el major contracte de patrocini de la història del futbol femení: un total de 3,5 milions per temporada.

Amb aquests diners, el club va formar una de les millors plantilles del moment i va equiparar la seva amb les millors d’Europa, distanciant el seu pressupost del de tots els equips de la Primera Iberdrola. Fins i tot del del seu principal rival, l’Atlético de Madrid. El Barça va presentar el doble de partida pressupostària que les matalasseres (campiones de les últimes tres lligues) i va posar fi a la dinastia atlètica.

En l’àmbit salarial, els grans conjunts europeus encara estan a anys llum del Barça, però el club ja pot permetre’s salaris com els de Martens, que cobra una mica menys de 100.000 euros. Amb ella, Hamraoui, Oshoala i els fitxatges de la noruega Caroline Grahan Hansen, les espanyoles Jenni Hermoso i Andrea Falcón i la suïssa Ana Cronogorcevic, el Barça ha creat una màquina perfecta de futbol. Les internacionals sumen experiència i la Masia, que s’ha convertit en tot un referent del futbol femení internacional, aporta el talent de les petites pilotaires. ADN Barça.

Vicky Losada, Aitana Bonmatí i Alexia Putellas dirigeixen l’equip a través de l’estil après a les categories inferiors. I converteixen el vestuari blaugrana en la millor de les equacions. Talent individual, joc coral, estil propi i voracitat. Són intractables. Per pressupost, però també per joc. La passada temporada, les blaugranes van alçar el títol de lliga després de cedir tan sols dos empats i sis gols en contra en tota la competició. Aquesta, segueixen intractables. Només Europa les va aturar. L’aturada de la Primera Iberdrola (una de les poques lligues femenines a parar a causa de la COVID-19) els va acabar passant factura en forma de sequera golejadora, però van demostrar tenir el joc més atractiu del continent. Van fer ballar el campió d’Alemanya amb l’estil marcat per Cruyff i es van endur el reconeixement de la comunitat internacional.

Aquell que no van tenir després de proclamar-se campiones de la primera Supercopa d’Espanya femenina superant per un 1-10 a la Reial Societat. La pallissa a les basques va despertar tota mena de crítiques, ja que hi ha qui no entén la superioritat blaugrana com un avenç.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

«És una cosa sobre la qual han de reflexionar Lliga i Federació. Si és així com volen fomentar el futbol femení, que cada vegada tingui més jugadores estrangeres i que les nacionals estiguin a la banqueta, ells mateixos», criticava amb ràbia l’entrenador del conjunt basc Gonzalo Arconada. Apuntant cap a la Federació Espanyola, el guipuscoà va demanar impedir «humiliacions» i «igualar forces entre el Barça i la resta de clubs». El conjunt català va trigar poc a respondre. 11 espanyoles, una holandesa, una noruega, una nigeriana i una suïssa van ser les encarregades d’aixecar el títol.

 

Derrotes que fan guanyar

Lluís Cortés es va sumar a la resposta tirant d’experiència pròpia: «Aquesta sensació que avui potser tenen elles, la vam tenir nosaltres a la Champions davant de l’Olympique i vam decidir posar-hi remei».

Perquè hi ha derrotes que fan guanyar. Derrotes que esdevenen el primer batec d’ales de la papallona que ho ha de canviar tot. I l’hecatombe a la final de la Champions femenina del 2019 davant de l’Olympique de Lyon va ser el pas definitiu perquè jugadores i directius s’adonessin que calia anar més enllà de la teòrica professionalització. A vint minuts del final les blaugranes ja no tenien res a fer davant de Hegerberg, Le Sommer i companyia. Les estaven esclafant. I ensenyant el camí. «Just després de caure golejades (4-1) em vaig reunir amb les capitanes i vam decidir fer un salt qualitatiu i quantitatiu. Entrenar més i millor», explicava l’entrenador blaugrana. L’objectiu era acostar-se al nivell de les millors. Encara que això obrís el debat definitiu en una lliga que encara està per créixer.

Una lliga de contrastos que viu d’il·lusions trencades. Van arrencar el curs 2020-21 amb la promesa d’una propera professionalització. Però fins al moment l’extrafutbolístic ha eclipsat tot allò que succeeix als terrenys de joc. Mentre ells viuen en una bombolla, elles no tenen protocol clar, els ajornen partits i són avisades de les noves dates amb tan sols tres dies d’antelació. Però persisteixen, perquè saben d’on vénen i el llarg camí que han recorregut. La Primera Iberdrola ja compta amb el Reial Madrid i amb l’interès dels drets televisius. També amb un equip que brilla per damunt de la resta: el FC Barcelona de Lluís Cortés.