Lord Palmerston, a més de ser un pub del meu veïnat a Londres, era ministre d’Exteriors britànic l’any 1836 quan diputats del seu partit (els tories ja es definien com una església ampla) li van preguntar a la Cambra dels Comuns el següent: “¿Per què un govern legítim, que compta amb el nostre suport, practica la barbàrie d’executar a una mare per venjar-se del seu fill com ha ocorregut a Tortosa?”. Així denunciava Peter Borthwick i un grup de diputats d’ideologia absolutista l’espiral de violència indiscriminada en què havia derivat la guerra civil o Guerra dels Set Anys (1833-1840) a Espanya. No va obtenir resposta clara.
L’afusellament de Maria Griñó a febrer de 1836 va tenir molt de ressò dintre i fora d’Espanya. No va ser soles el Parlament britànic, si no també el de França, els que van denunciar el comportament d’un govern establert com el de la reina Maria Cristina en la minoria d’edat de la seva filla Isabel II. Ni la intervenció de l’alcalde liberal de Tortosa, Miguel de Córdoba, ni la del governador, Antonio Gaspar, van aconseguir aturar l’assassinat de l’innocent dona que, a més dels fills del seu primer matrimoni amb Josep Cabrera de qui havia enviudat, deixava un nen de 8 anys, Felip Calderó, i nenes adolescents del segon matrimoni. A Madrid, l’escriptor Mariano José de Larra, va esmolar la seva ploma per posar en boca de Fígaro en l’article Dios nos asista la condemna del que esdevenia per Espanya entre carlins alçats en armes contra liberals representats en l’exèrcit oficial. Vist amb uns paràmetres diferents: l’Antic Règim i la monarquia d’origen diví contra el Nou Ordre que venia de la industrialització; dels canvis socials i polítics, i de la influència dels països esmentats abans.
Una circumstància inèdita fins ara, perquè mai s’hi han comptabilitzat, revela que Maria Griñó no va ser la primera mare executada després de ser ostatge. Les represàlies s’estenien a les famílies de forma freqüent, per reduir o venjar a cabdills, guerrillers o dirigents polítics. Sovint s’agafava d’ostatge a fills o germans i se’ls empresonava com a moneda d’intercanvi. En el cas de Maria Griñó, va ser tancada a la presó del castell de la Suda de Tortosa a juliol de 1834, vuit mesos després que el seu fill s’incorporara a la guerra a Morella i l’estenguera pel Baix Aragó. La premsa de Madrid començava a dibuixar la llegenda negra entorn de Ramon Cabrera, El Tigre del Maestrat, i això va contribuir també a què l’afusellament de sa mare tingués més ressò que el d’altres dones igualment sacrificades.
Abans de donar mort a Maria Griñó, la navarresa Polonia Munarriz, va ser detinguda i empresonada. El carlista Tomas de Zumalacárregui, segons explica l’historiador oficial del XIX Antonio Pirala, va proposar un intercanvi de presoners, una pràctica consensuada en les guerres, al liberal Vicente Genaro, que tenia a Polonia i a un grup d’homes detinguts. Polonia tenia tres fills en el bàndol carlista. Genaro no va acceptar el tracte d’intercanvi i a darreries d’abril de 1834 va fer que afusellaren a Polonia Munarriz. Aquesta va ser la primera mare, de la que es té referència, sacrificada en la Primera Guerra Carlina. Va passar sense pena ni glòria si es compara amb l’efecte que va tenir la mort de la tortosina. Els fills de Polonia eren soldats voluntaris rasos i això els cobria d’un cert anonimat.
Ramon Cabrera no tenia formació militar. Sabia llegir i escriure perquè havia estat al seminari de Tortosa abans d’incorporar-se al carlisme. Seguia l’exemple de Zumalacárregui, que sí que era militar de carrera i havia servit en l’exèrcit oficial abans d’adherir-se al carlisme, així que Cabrera va proposar al governador de Tortosa un intercanvi de presoners: els liberals que ell havia detingut a Alfara (Tarragona) per dos carlins tancats a Tortosa. El governador no li va contestar: el 9 de juliol de 1834 va ordenar la mort dels carlins detinguts i va empresonar a Maria Griñó, nascuda a Tortosa el 28 de novembre de 1782, filla d’un ferrer i esposa d’un patró de cabotatge. Va estar tancada del 9 de juliol de 1834 fins al 16 de febrer de 1836 quan va ser duta a la barbacana de Tortosa (avui plaça d’Alfons XII) i executada. Res del que va demanar se li va concedir. Ni cobrir-se el cap amb una mantellina. Va ser obligada a la confessió catòlica que la degué reconfortar perquè ella era dona de creences religioses.
La guerra va acabar al Nord l’any 1839 amb el que es coneix com la Marotada o el pacte entre el carlista Rafael Maroto i el liberal Baldomero Espartero per posar fi al conflicte bèl.lic. Però altres dirigents no van reconèixer l’acord i van continuar lluitant, entre ells Ramon Cabrera i el mariscal Juan Vicente Rugueros García, conegut com a Palillos, destacat pel seu lideratge per La Mancha. La Marotada va signar-se el 29 d’agost de 1839 i l’11 d’octubre era afusellada Francisca García Priego, mare de Palillos, dues filles, Francisca i Dolores, i la nora, Fermina López, totes elles havien estat empresonades a Almagro i van ser executades a la porta de Granada de Ciudad Real. Aquestes morts a darreries de la guerra, com la de Polonia al començament, no van tenir l’efecte mediàtic que va tenir la de Maria Griñó, autoritzada pel capità general de Catalunya Francisco Espoz y Mina qui en les seves memòries diu que la tortosina feia d’espia i va ser jutjada per aquest delicte i condemnada arran de la sentència judicial. El seu relat no va tenir cap credibilitat, va dimitir (o va ser destituït) i va morir estant encara a Barcelona a desembre de 1836. Va perdre el llustre militar arran l’execució de Maria Griñó.
La família de Ramon Cabrera havia fugit de Tortosa per represàlies. A la mare la van soterrar en un lloc desconegut. El sepulcre de Maria Griñó ha estat un misteri fins fa unes setmanes quan la periodista tortosina Marina Pallás el va localitzar basant-se en la documentació oficial del cementeri municipal perquè la difunta no està identificada. La troballa va ser publicada en Diari de Tarragona el 14 de febrer, cent vuitanta-cinc anys després de l’assassinat. Sense identificar i en un nínxol del què ningú es fa responsable. Un dels destins de les restes de Maria Griñó podria ser l’ossari municipal, on un tros de la història de Tortosa desapareixeria en la pols que espera als ossos desintegrats pel pas del temps. Una altra opció és que l’Ajuntament, la institució amb competències pel cas, la col.loque en un sepulcre com el que es mereix, almenys en nom i cognoms i dates de naixement i defunció. La seva figura s’hi ha inclòs en el passeig de les Cultures, baix el castell de la Suda, on va estar empresonada. Si té rellevància per estar entre els tortosins històrics, també pot estar identificada en el cementeri.
