Hem passejat pels quasi 4.000 metres quadrats de la Biblioteca Gabriel García Márquez, al districte de Sant Martí de Barcelona. Des del passat mes d’agost, l’equipament és la millor biblioteca pública del món, un reconeixement atorgat per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries.

Quan imaginava com havia de ser la millor biblioteca del món, pensava en prestatges infinits i plens de llibres on perdre’s en la lectura; tenia la idea d’un espai més propi d’un relat de Jorge Luis Borges o de Manuel de Pedrolo que el real, el que es troben els veïns de la Verneda i de Sant Martí de Provençals quan entren a la nova biblioteca del seu barri.

Sis plantes, vertebrades en un espai central amb una gran escala panòptica que uneix tots els espais d’un edifici, obra de l’estudi madrileny Suma Arquitectura, amb una funció que va més enllà de conservar i prestar llibres. La Biblioteca Gabriel García Márquez té un estudi de ràdio obert a entitats i associacions; un espai sensorial per a infants amb necessitats especials; una aula de cuina; racons per llegir, estudiar, relaxar-se i fins i tot socialitzar; té aules i sales de reunions; ordinadors connectats a internet; un auditori, una terrassa i un pati… És tan gran que costa veure on són els 40.000 llibres que guarda i el seu fons especialitzat de narrativa llatinoamericana.

Al segle XXI, més llibres i més prestatges no fan una bona biblioteca. Fa anys que l’aposta de la ciutat i la Diputació de Barcelona per una xarxa de biblioteques públiques –de la qual forma part la García Márquez– multipliquen els exemplars de cada equipament fins als 2 milions del conjunt de centres. Això permet destinar l’espai bibliotecari a altres usos culturals, de cohesió social i oferir més serveis relacionats amb l’aprenentatge, per exemple. Sens dubte, el jurat internacional ho ha valorat.

Però hi ha més aspectes que han fet destacar la García Márquez per damunt de la resta de biblioteques del món i són els que tenen a veure amb la construcció del nou equipament: és un híbrid d’acer i fusta, un volum escultòric extern que simula una pila de llibres i un espai interior dominat per un pati central amb vegetació i il·luminació natural. Accedir a aquest centre públic és sentir-se dins d’una gran obra de fusteria, càlida, lleugera i lluminosa; ser dins una llar, la dels llibres, que ens convida a moure’ns pels seus diferents espais i a acomodar-nos en el nostre racó especial. Perquè és la millor biblioteca del món.