És 26 de juny. Un grup d’homes està reunit en un poble del Pallars. Discuteixen sobre qüestions importants. Algú d’entre ells pren nota de tot el que es diu. Un petit detall: som el 1424. Així doncs, és 26 de juny de 1424. Això vol dir que enguany fa exactament sis-cents anys d’aquesta reunió.

La trobada va tenir lloc al castell de València d’Àneu, avui dia en runes. Aquest encontre, encara que els seus protagonistes no en fossin conscients, va suposar un esdeveniment històric singular. Això ha fet que, sis segles després, el festival Dansàneu (Festival de Cultures del Pirineu), que se celebrarà del 26 de juliol al 4 d’agost, li dediqui la seva programació.

Però, què va succeir en aquella trobada? La història és la següent: el comte Arnau Roger IV de Pallars s’havia reunit amb els prohoms de les Valls d’Àneu per legislar contra un crim –un nou crim– que assolava el territori aleshores. Aquest nou crim era el de bruixeria i els seus efectes es deixaven sentir sobre allò que hom tenia per més preuat: infants, bestiar i collites. Calia, doncs, una llei per perseguir-lo, i per això, es van promulgar les Ordinacions de les Valls d’Àneu. Aquest document legal és, ara com ara, el document més antic que conservem a Europa que legisla sobre la bruixeria. D’aquí la seva importància.

Així doncs, les bruixes. Jo sento una gran fascinació per elles. En vaig ser conscient no fa gaires anys, quan m’hi vaig retrobar poc abans d’acabar el Grau en Història. Era l’últim any dels estudis i calia esgotar uns crèdits pendents. Vaig triar una assignatura optativa sense parar atenció al contingut. En recordo el nom, això sí: Societats i formes de vida a l’època moderna. Va ser aleshores, doncs, el retrobament. I per què va ser un retrobament? Perquè em vaig adonar que m’havien acompanyat, com a tots nosaltres, crec, durant bona part de la meva infància, habitant multitud de dibuixos animats, contes i pel·lícules. Però durant uns anys les havia oblidat.

Les bruixes són un element de fabulació molt ric; un personatge atractiu per als creadors d’històries. Segurament devem aquest vast imaginari de possibilitats als autors romàntics del segle XIX que van recuperar-les, sense oblidar que les van reinterpretar al seu gust i necessitats.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.