Una filera de carros de la compra buits, sols i perfectament alineats, fan cua a la façana d’un vell edifici. Davant, a l’ombra de l’escola Massana, els propietaris dels carros esperen que s’obri la porta de la Xarxa Popular d’Aliments del Raval. El centre La Galera, al carrer de Sant Bartomeu (on estan fetes les fotografies), els va quedar petit i ara distribueixen aquí, a la plaça de la Gardunya.

Els usuaris, amb la dignitat intacta malgrat haver de recórrer a un banc d’aliments, expliquen com s’han allistat, de la nit al dia, a aquest exèrcit creixent que busca el més bàsic per a l’ésser humà.

«Ho ha vist? Sóc català, barceloní, la pobresa no és cosa d’immigrants.» «Als menjadors socials hi ha llistes d’espera», exclama. «Mentre em toca el torn, vinc aquí.» El Jordi viu amb el seu germà que, pel fet de cobrar una pensió de set-cents euros, a ell li deneguen la renda mínima. Només els arriba per pagar el lloguer. Les feines eventuals de consergeria s’han acabat i no han estat suficients per cobrar l’atur. «Aviat no hi haurà menjar per a tothom. Fa uns dies vaig anar a un centre de la ronda de Sant Antoni i una hora abans del repartiment em van donar el número 503.» El balanç que fa el Banc dels Aliments dels sis mesos de pandèmia espanta: 160.000 persones ateses i 11 milions de quilos de menjar repartits. Un 40 % més que abans de la covid.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.