L’home contemporani està més inclinat a l’acció que a la contemplació. Els museus curen d’oferir experiències col·lectives als espectadors perquè les seves sales no quedin buides. Els protagonistes del film de Jean Luc Godard Bande à part irrompen eufòrics en una de les sales del Museu del Louvre trastocant la tranquil·litat dels visitants i sorprenent els vigilants. La carrera de tot just 40 segons serà suficient per a alterar el recolliment i el gaudi de les obres del pintor de la Revolució Francesa Jacques-Louis David. La seqüència del film de Godard serveix per a exemplificar fins a quin punt l’espectador que observa les obres immers en els seus pensaments, perdut en el seu espai més íntim, es veu sobresaltat, trencat, despullat del silenci.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El filòsof Michaël Foessel, en el seu assaig La Privation de l’intime, indica: «l’íntim permet la suspensió de tot judici exterior sobre el que s’hi produeix». Foessel avança en la seva idea fent-nos observar: «per a existir, l’íntim ha d’escapar de les mirades: és una manera d’expressar que està al marge de la competència social». El que subratlla és que en l’esfera de l’íntim ningú ha d’entrar a sancionar el que es fa, es diu o es pensa. Ni l’Estat, ni la societat, ni tan sols els familiars més propers i amb els quals s’estableix la quota més gran de confiança tenen cap dret a entrar en l’espai de l’íntim, individual i propi.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.