El principal escenari de Pares i fills (1941), primera novel·la d’Ivy Compton-Burnett (Londres, 1884-1969) que es tradueix al català, és la mansió enorme d’una família de l’aristocràcia rural anglesa que ja ha entrat en una notòria decadència: és on resideixen les tres generacions dels Sullivan, Sir Jesse i Lady Regan, el seu únic fill viu, Fulbert, la seva dona, Eleanor, i els nou fills del matrimoni –Daniel, Graham, Luce, Isabel, Venice, James, Honor, Gavin i Nevill; a banda del servei, també hi ha espai per a dues mainaderes –la Hatton i la Mullet– i dues institutrius –la senyoreta Mittford i la senyoreta Pilbeam. A la caseta dels antics masovers, al costat, hi viuen els tres germans Marlowe –Priscilla, Susan i Lester, uns orfes que no han conegut els seus pares i que sobreviuen gràcies a la protecció del patriarca dels Sullivan.

Fora dels límits d’aquestes propietats, s’aixeca una tercera casa, la dels Cranmer, configurada pel pare vidu, Paul, casat en segones núpcies amb Hope, i pare de dos fills, Faith i Ridley, advocat londinenc que rep l’encàrrec de tutelar el destí d’Eleanor i els seus fills quan Fulbert ha d’emprendre un viatge de sis mesos a Sud-amèrica per un assumpte de negocis. El cens de personatges és llarguíssim, però des del primer instant es desmenteix el clixé que diu que, en un moment o altre de l’escriptura d’una novel·la, els personatges s’apropien de la voluntat de l’autor: a Pares i fills tothom es mou i actua com si seguissin al peu de la lletra la disciplina geomètrica que Ivy Compton-Burnett imposa a les seves criatures des del principi fins al final.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.