El sistema de pensions ha estat un tema central en el debat econòmic i social els últims anys al voltant de la negociació d’una gran reforma liderada pel ministre José Luis Escrivá i aprovada en dues etapes: el 2021, la primera, i el 2023, la segona. L’interès que aixeca el tema de les pensions és normal atenent a tres elements. El primer, és que avui afecta directament a quasi 11 milions de pensionistes, que representen el 30 % de la població major d’edat amb nacionalitat espanyola. Segon, la despesa en pensions és la més important del pressupost de l’Estat: 42 de cada 100 euros de despesa pública es destinarà a pensions el 2023. Tercer, la Seguretat Social, que és l’encarregada de cobrar les cotitzacions dels treballadors i amb aquests ingressos pagar les pensions, presenta des de fa anys un dèficit que, si no es corregeix, amb la jubilació de la generació del baby boom podria posar en risc la sostenibilitat del sistema de pensions. 

Una vegada centrada la importància de la qüestió, a continuació analitzaré les diferents reformes que s’han efectuat els darrers anys per reequilibrar els comptes de la Seguretat Social, inclosa l’aprovada fa poques setmanes, i finalitzaré l’article amb una valoració tècnica d’aquesta última.

El 2011 el Govern de Rajoy va aprovar la reforma del sistema de pensions més important de la història. Aquesta reforma tenia tres punts clau. El primer, va ser l’allargament de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i l’augment del període en el càlcul de la base reguladora de la pensió de 15 a 25 anys. El segon, va ser l’aprovació del Factor de Sostenibilitat que ajustava l’import de la pensió en funció de l’augment de l’esperança de vida i que  havia d’entrar en vigor el 2019, però que no es va arribar a aplicar. Una vegada el PSOE arriba al Govern en deroga l’aplicació i, mitjançant la Llei 21/2021, opta per incentivar el retard de la jubilació amb increments de la pensió i per aprovar el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) que augmenta les cotitzacions socials en 0,6 punts progressivament fins al 2032. 

La tercera gran mesura aprovada el 2013 pel Govern de Rajoy va ser l’Índex de Revalorització de les pensions que limitava l’increment de les pensions mentre hi hagués un dèficit en els comptes de la Seguretat Social. Aquest sistema es va aplicar els anys 2014-2017, durant els quals les pensions van augmentar un 0,25 % anual, però va coincidir amb un període de crisi econòmica i baixa inflació. De fet, els pensionistes pràcticament no van perdre poder adquisitiu durant els anys d’aplicació, però aquesta situació canvia a partir del 2017, quan la inflació comença a créixer. Amb Pedro Sánchez al Govern, es va substituir a la citada Llei 21/2021 l’Índex de Revalorització per l’actualització automàtica de les pensions amb l’IPC. A més, també s’aprova que determinades despeses del sistema contributiu passin a ser finançades amb els pressupostos de l’Estat, amb el què és cada vegada més difícil el càlcul real del dèficit del sistema de pensions. 

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.