Des del mes de març tots els esforços de les administracions estan centrats en la gestió de la pandèmia. Tanmateix, la qüestió catalana resta latent i ocupa un lloc principal a l’agenda del Govern d’Espanya. És lògic que així sigui perquè condiciona tant l’estabilitat institucional a mitjà termini com la necessitat peremptòria d’uns nous pressupostos, imprescindibles per afrontar amb més garanties la crisi econòmica i social i la gestió dels fons europeus.

És per això que, malgrat que la inhabilitació del president Torra torna a abocar Catalunya a unes eleccions anticipades, el Govern d’Espanya està predisposat a convocar de nou la taula de diàleg, tot i que les desavinences entre els partits independentistes ho poden acabar fent inviable. Però el més rellevant són els gestos del Govern destinats a afrontar la situació penal dels polítics i activistes independentistes condemnats pel judici del procés que, tal com ja vam denunciar des d’aquestes pàgines, constitueix un dels principals esculls per retornar la política catalana al camí de la normalitat.

Un primer gest ha estat l’anunci de la intenció de reformar el Codi Penal per tal d’adequar el delicte de sedició a la nova realitat del segle XXI. Cal recordar que una de les principals crítiques a la sentència del procés —procedent no tan sols de les files de l’independentisme, sinó també avalada per molts penalistes— va ser la inadequació dels fets ocorreguts als tipus penals preestablerts.

Aquesta reforma podria suposar una reducció de les actuals penes d’aquest delicte, que els condemnats s’hi podrien acollir, escurçant o donant per finalitzada la seva privació de llibertat, que a hores d’ara ja gairebé ha arribat als tres anys per a la majoria dels casos. Un avantatge addicional, com ja vam assenyalar, és que amb aquesta reforma es podrien agilitzar les euroordres en quedar homologada la nostra legislació a la dels països del nostre entorn.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Tanmateix, aquesta via presenta alguns problemes. En el pla teòric no és senzill justificar una reforma legal que pot ser interpretada com una iniciativa per resoldre una qüestió particular, de la qual se’n derivarien eventuals beneficis per als dirigents polítics empresonats. Sens dubte, sobre la base d’aquesta interpretació, la reforma serà objectada políticament i jurídicament per l’oposició de PP, Ciutadans i Vox, amb el risc que, si s’estima el recurs d’inconstitucionalitat ja anunciat, la reforma i els seus pretesos efectes restin nuls. D’altra banda, també cal tenir present que la reforma del Codi Penal no afectaria els delictes per malversació que també comporten penes de presó i pels quals han estat condemnats en concurs medial Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

El segon gest ha estat l’anunci inesperat del ministre de Justícia sobre la preceptiva tramitació immediata de les peticions d’indult sol·licitades. Un anunci que solemnitza la possibilitat que el Govern exerceixi la facultat constitucional del dret de gràcia, tot assumint-ne les conseqüències polítiques que pot comportar.

L’independentisme, des del convenciment que els fets de setembre i octubre no van constituir cap delicte, no vol sentir a parlar d’indults perquè aquesta figura implica el reconeixement de l’il·lícit penal i no qüestiona el resultat del judici. Com tampoc en volen saber res el PP, Ciutadans i Vox perquè consideren que els fets jutjats són massa greus per a ser perdonats, i interpreten que l’indult seria admetre que el judici no va ser just, tal com pretén l’independentisme, i per això ho veuen com una rendició de l’Estat i una contrapartida del Govern per l’aprovació dels pressupostos. A més, argumenten que els presos no mostren penediment i molts afirmen que ho tornaran a fer.

Tots aquests arguments s’han de tenir en compte a l’hora de prendre la decisió, però convé recordar que el nostre sistema penal no està pensat per a castigar sinó per a reinserir, que l’indult formalment no exigeix penediment i que l’Estat no es pot rendir perquè ja ha guanyat: hi ha hagut un judici i unes condemnes que han estat parcialment acomplertes. Reformar el Codi Penal i indultar els polítics presos són mesures complementàries que pot adoptar un Estat fort, capaç d’adoptar una perspectiva no venjativa de la situació i que considera una prioritat la normalització de la vida política catalana en benefici del conjunt de la societat.