S’ha de suposar que més d’un llibreter, en obrir les caixes de l’editorial on hi troba l’últim llibre de Joan Todó (La Sènia, 1977), La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret haurà experimentat una mena de desconcert perquè no sabrà amb exactitud si col·locar-lo en la zona de la llibreria destinada a la ficció, si considerar que ha de viure en el lloc on s’hi estan les biografies, o si ha d’anar directament a l’espai reservat a la història de la literatura i la teoria literària.
També pot haver-hi el llibreter perspicaç que s’atreveixi a pensar que potser convindria crear a la llibreria una secció nova per hostatjar llibres com el de Joan Todó, que és alhora novel·la, biografia, crònica cultural, història literària, teoria de la literatura i, segurament, una possible autobiografia de l’autor com a lector. En un principi, Joan Todó escriu un llibre sobre la vida i l’obra de l’escriptor i articulista Joaquim Soler (1940- 1993), conductor d’un programa radiofònic, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, guanyador dels premis Ciutat de Palma i Prudenci Bertrana –mai, però, del Sant Jordi, a pesar d’haver-ho intentat amb cada una de les novel·les que va escriure–, «un atípic company de viatge dels textualistes, un experimentador inquiet, un defensor fervent de la imaginació», l’artífex d’una prosa desmesurada, amb acudits, jocs de paraules i digressions, que distancia el lector dels fets i trenquen la «il·lusió representativa», com si busqués expulsar-lo del text.
Todó és un bon amfitrió del festí literari que organitza i reserva sorpreses, s’amaga asos a la màniga, vigor i saviesa.
En el fons, però, Joan Todó fa una altra cosa inqualificable i imprevisible, transformar el gènere biogràfic, i la crítica de llibres –Joan Todó deu ser un dels millors crítics actuals–, en un teatre d’operacions per construir una obra de creació literària pràctica i teòrica al mateix temps. Ho diu Joan Todó amb tota nitidesa: «haureu de llegir aquest llibre amb molt de compte: qui sap si tot plegat no és una fantasia del seu biògraf. Però és que, és clar, això no és una biografia».
