«La música entra pels ulls». Així començava un article Antonio Muñoz Molina fa unes setmanes. L’escriptor i acadèmic volia dir que la música s’ha de veure i això no s’aconsegueix fent-la servir de fons d’alguna altra activitat o prement una tecla d’un dispositiu. La música és visible quan és interpretada davant dels nostres ulls, en viu. Sembla, però, que ara no n’hi ha prou. Des que al segle XVIII es va consolidar el concert interpretat per uns músics per a un públic anònim que ha pagat la seva entrada i en el qual es reprodueixen tota una sèrie de rituals, aquesta institució s’havia mantingut immutable. Ara, però, en l’època del domini de la imatge, al concert li han quedat massa estretes les seves fronteres.

Així, assistim al que podríem qualificar de la seva reinvenció. És una tendència en ascens que consisteix a afegir dramatitzacions teatrals que intenten visualitzar la música o el que ens està dient la música. Romeo Castellucci, una de les grans patums del teatre a Europa, no ha estat el primer, però, atès el seu enorme prestigi, marca tendència. El 2019, al Festival d’Aix-en-Provence va escenificar el Rèquiem de Mozart (a finals de setembre passat es va poder veure a València). Com tot el que fa el director italià, era una dramatització molt treballada, intel·ligent i plena d’idees. De fet, masses. Per a la pròxima edició del festival provençal ja s’ha anunciat la posada en escena de la simfonia Resurrecció, de Gustav Mahler.

Un cas recent a Barcelona és el de la interpretació del War Requiem, de Benjamin Britten, al Liceu. No era la primera vegada que l’escruixidora obra que el compositor anglès va convertir en un al·legat contra les guerres era teatralitzada. El 2017, Calixto Bieito ho va fer a Bilbao, al Teatro Arriaga. Aquell mateix any l’Òpera de Lyon, amb Daniele Rustioni a la batuta, presentava una potent, sòbria i exemplar escenificació d’aquell rèquiem firmada per Yoshi Oida, un japonès nascut el 1933, amb un record encara viu dels bombardejos que es van emportar part de la seva família.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.