La primera tasca de la nova política exterior dels Estats Units és exactament interior. La reparació del dany a les institucions i al prestigi de la democràcia provocat pel trumpisme, i sobretot per la brutalitat del seu final escandalós, és la primera rectificació que cal per les repercussions que té en la imatge i en l’autoritat de Washington de cara als seus aliats.

El món, i especialment els països més amics, ha acollit amb gran alleujament el canvi que s’ha produït a la Casa Blanca. L’Aliança Atlàntica, en perill a l’etapa anterior, ara està assegurada, tot i que els socis europeus no podran tornar a la situació anterior, quan la defensa europea es trobava pràcticament subrogada al soci americà. Europa hi haurà de posar més de la seva part, en pressupostos de defensa i en botes sobre el terreny dels llocs on hi hagi conflictes.

Aquesta feina no es resoldrà en els primers cent dies de Joe Biden i, probablement ni tan sols en el seu actual mandat presidencial. No només cal tancar l’episodi del trumpisme i evitar futurs episodis de terrorisme interior d’extrema dreta, blindar les institucions democràtiques i revitalitzar el Congrés, amb la peça clau que és el Partit Republicà, de futur incert en aquest moment. També cal la reconstrucció de la diplomàcia i de les institucions de seguretat i defensa, greument afectades pel caos i la corrupció de la presidència anterior.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.