Si algú pot explicar el fenomen de les llibreries, aquest no és altre que el químic del segle XVIII Antoine Lavoisier. Just en l’any de la llibertat, la fraternitat i la igualtat del 1789 publicava el seu Tractat fonamental de química. Allà, i aquesta és una opinió personal que goso fer sense més proves que la intuïció, recollia Lavoisier la teoria segons la qual «la matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma». Tots els estudiosos atribueixen aquesta màxima a l’observació que el químic feia de la combustió. Però, ai las!, el cert és que Lavoisier, lector incansable, la devia formular observant les llibreries.
Des de principis d’aquest segle XXI ens vam acostumar a incorporar com a certes algunes asseveracions: estan tancant llibreries, la gent no llegeix, els llibres no es venen, el llibre electrònic ha vingut per acabar el paper, la pirateria destrossarà el mercat editorial —sempre recordo la cançó de Sabina, aquella «la del pirata cojo con pata de palo y cara de malo» afegint-hi a la imatge icònica un escàner i un llibre de paper.
En resum, que la cosa pintava malament. I mentre la ràdio havia resistit l’embranzida del vídeo, tot indicava que els llibres de paper —i, per tant, les llibreries— tenien els dies comptats. La cosa anava per aquest camí, sí. Només a Barcelona durant la primera dècada del nou segle van tancar desenes de llibreries, algunes d’històriques. El més curiós és que les llibreries que anaven tancant no ho feien a conseqüència d’aquests mals auguris abans esmentats.
Jubilacions sense traspàs
La crisi econòmica fruit de la bombolla immobiliària, l’increment dels lloguers de locals comercials, especialment en centres de grans ciutats i pobles, la jubilació sense traspàs de moltes llibreries, van fer que desenes d’establiments tanquessin entre 2007 i 2014. És a dir, una crisi que no tenia res a veure amb els índexs de lectura, sinó amb la capacitat adquisitiva dels lectors afectats per una baixada d’ingressos sumada a la voracitat d’un mercat immobiliari que sap de lloguers però no de llibres, va ensorrar una quantitat important de l’oferta de llibreria.
A la lectura s’hi arriba o s’hi torna de gran, a partir dels 25 o en el moment en què ens adonem que necessitem una mica de pausa.
Tenim memòria només per a allò que ens interessa. Ja ho diu García Márquez a les seves memòries que «la vida no es como uno la ha vivido sino como la recuerda para contarla». Històricament, la lectura ha estat minoritària en totes les societats. Primer, per un alt índex d’analfabetisme que se suplia gràcies amb la màgia de la narració oral. És a dir, lectura sense llibre. Després, un cop la majoria de la societat alfabetitzada, la lectura ha hagut de fer front a una competència en l’oferta cultural i d’entreteniment —noteu la diferència entre els dos conceptes— que en dificulta la popularitat.
Tenim poca memòria. A la generació dels meus pares, o a la meva, la lectura no era una activitat generalitzada entre els joves. A les escoles i instituts, el percentatge de joves lectors ha estat sempre baix. A la lectura s’hi arriba o s’hi torna de gran, segurament a partir dels 25 o en el moment en què ens adonem que necessitem una mica de pausa. Sacralitzar-la com un tòtem, no. Menystenir-la com s’ha vist recentment en algun programa de televisió o discursos polítics que recorden Millán Astray, tampoc.
Nous espais
Reprenem el fil perquè aquest és un article sobre llibreries. Des de 2013 van començar a néixer noves llibreries a Catalunya. Algunes van iniciar de forma temerària la seva aventura durant la crisi econòmica del 2008 i van sobreviure marcant un camí. Què tenen en comú aquestes noves llibreries? Fonamentalment, que en molts casos, no en tots, aquells qui les obren no venen específicament del món del llibre: llibreries, editorials, etcètera, sinó que són apassionats de la lectura que han decidit obrir nous establiments amb identitat pròpia, creant una comunitat i tenint clar que la llibreria s’ha de transformar en un centre cultural relacionat amb la lectura on han de passar-hi coses. Tot això, sense oblidar que es tracta de llibreries, i com a la mili «el valor se le supone al soldado», a les llibreries «les vendes de llibres se li suposen».
Entre 2014 i 2022 —pandèmia inclosa— han obert a Catalunya quasi 50 noves llibreries distribuïdes per tot el país. I sí, n’han tancat d’altres pels motius abans esmentats que sovint tenen poc a veure amb la lectura. Però el que és més important és que tots aquests nous espais estan proposant noves maneres de fer en la més pura teoria de Lavoisier: que les llibreries no es destrueixen, sinó que es transformen.
