A la dècada de 1920, un dels grans debats del bolxevisme, ja al poder a Moscou, va enfrontar Lenin i Stalin, partidaris de consolidar el «socialisme en un sol país» com a millor garantia de supervivència de la «pàtria dels obrers», contra un Trotski convençut en canvi que el comunisme només podia sobreviure amb una «revolució permanent» que estengués la revolució al món sencer.

Cent anys després, el magnat Jaume Roures, que continua proclamant-se trotskista tot i que fa tres dècades que fa grans operacions capitalistes gràcies a destacadíssims exponents del sector dels negocis de Convergència Democràtica (Lluís Prenafeta, David Madí, Oriol Carbó, etc.) i del Partit Popular (Juan Ruiz de Gauna, Eduardo Zaplana, Miguel Cardenal, etc.), viu en carn pròpia els ecos d’aquell debat: una gran potència com Mediapro, amb seu a Barcelona, que el 2019 va fregar els 2.000 milions d’euros de facturació, afronta de cop una situació molt complicada, amb la tresoreria sota mínims i la solvència mateixa en qüestió, com ho han subratllat les successives degradacions de Moody’s.

En bona mesura és conseqüència de les pèssimes notícies que simultàniament arriben dels «fronts exteriors» –França, Itàlia i, sobretot, els Estats Units–, seguides amb gran preocupació també des de Londres, on la multinacional preparava la sortida a Borsa, ara quasi impossible, i de Xangai, origen del misteriós fons d’inversió Orient Hontai Capital, que des del 2018 té el 53,5 % de les accions de la multinacional.

L’entrada del fons xinès a la multinacional amb seu central a la Diagonal de Barcelona, rematada al juny del 2018, va suposar un desemborsament de 1.000 milions d’euros, que va permetre la sortida d’alguns dels inversors que feia temps que volien fer caixa i marxar, com Torreal (Juan Abelló) i la mexicana Televisa. També es va aprofitar per desvincular de la companyia el soci fundador Gerard Romy, una marxa que llavors es va presentar com una jubilació, però que en realitat responia a la necessitat d’obrir un tallafoc per evitar que l’escàndol del FIFAGate, que des de Nova York investiga la corrupció a la FIFA i que ja assenyalava l’executiu, perjudiqués la companyia.

 

Doblar l’aposta

L’operació d’Orient Hontai va ser un èxit de cara a les necessitats de caixa del moment, però alhora va ser l’origen dels maldecaps internacionals que ara assetgen la multinacional. En un doble sentit: d’un cantó, el fons és el prototip d’inversor que no opera amb voluntat de capital pacient a llarg termini, sinó amb la pulsió especulativa dels instruments més agressius, que aspiren a doblar ràpidament l’aposta. De l’altre, per facilitar l’operació la multinacional va firmar un document amb la fiscalia dels Estats Units en què acceptava un esquema de suborns per aconseguir drets televisius del futbol a Amèrica i el pagament d’una multa de 25 milions de dòlars. Amb això esperaven tancar l’anguniosa carpeta dels fiscals americans. Però dos anys després no només continua oberta, sinó que ara aquella firma de Tatxo Benet és un dels grans problemes que se’ls gira en contra.

La naturalesa d’Orient Hontai, que inverteix amb la pretensió de vendre aviat i fer caixa, prefigurava la sortida a Borsa de Mediapro, preparada ja per Rothschild amb l’horitzó de 2020 o 2021 a Londres i amb un objectiu de valoració d’entre 3.000 i 4.000 milions, xifra que havia de permetre al fons xinès embutxacar-se una plusvàlua molt ràpida d’entre el 50 % i el 100 %.

El 2018, Mediapro va rebentar els preus dels mercats d’Itàlia i França desplaçant Canal Plus i Sky Sport, els operadors tradicionals.

El pla de la multinacional per fer possible aquest «miracle» passava per dependre menys del futbol espanyol –que és, amb molta diferència, el principal actiu que aporta valor a la companyia– sumant-hi actius físics amb glamour (Mediapro Studio, El Terrat…) i alhora convertir-se en l’operador de referència dels drets televisius del futbol no ja només espanyol, sinó també europeu: una espècie d’Euronews de la pilota.

Com que l’objectiu últim era la sortida a Borsa aviat, i no pas la construcció d’unes bases empresarials sòlides a llarg termini, no es van escatimar recursos per al pla quinquennal que havia de culminar al parquet londinenc: el 2018, Mediapro va rebentar els preus dels mercats d’Itàlia i França per tal d’assegurar-se els drets televisius del futbol, desplaçant els operadors tradicionals, Canal Plus i Sky Sport, respectivament. La multinacional de Roures i Benet va adquirir compromisos multimilionaris, tot i que molts analistes ja avisaven llavors que eren inassumibles.

 

El front italià en ebullició

De seguida es va veure que alguna cosa grinyolava: només dos mesos després d’haver formalitzat el contracte a Itàlia –1.050 milions anuals per cadascuna de les tres temporades a venir de la Sèrie A–, els clubs el van rescindir perquè Mediapro es va negar a presentar els avals que en garantissin els pagaments. El front italià està ara en plena ebullició judicial: els gestors del futbol no només van treure un nou concurs, del qual van excloure Mediapro, sinó que li reclamen als tribunals 460 milions per danys i perjudicis. Al seu torn, la multinacional exigeix el retorn de 50 milions ja avançats, més 200 d’addicionals d’indemnització per incompliment de contracte.

La cautela italiana de demanar avals no va ser tinguda en compte a França, on els clubs van entusiasmar-se tant amb la promesa milionària de Mediapro, molt per sobre de la valoració històrica, que van firmar sense exigir garanties. La factura pujava 800 milions l’any, però el segon dels terminis pactats per a aquesta temporada –octubre– ja no es va fer efectiu i Mediapro no va abonar tampoc el tercer, previst per al desembre. Entre l’un i l’altre, 344 milions d’euros no satisfets quan tocava, cosa que ha generat un forat econòmic immens que deixa els clubs francesos en situació desesperada i dóna força als que volen anul·lar el contracte i recuperar Canal Plus demanant-li, ara de genolls, que torni.

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

 

Incriminar els ‘capos’

Mediapro ha esgrimit que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 ha afectat negativament tothom i demana renegociar les condicions del contracte, conscients que el canal Telefoot, creat a França per comercialitzar els drets televisius, ha captat només el 25 % del que necessitava per ser rendible. I és veritat que la pandèmia ho ha capgirat tot: fins al punt que ara ja és evident per a tothom que la sortida a Borsa de Mediapro és impossible a curt termini i, en conseqüència, tant el pla quinquennal de Mediapro com les abundoses inversions associades han deixat de tenir sentit. El problema de la multinacional és ara molt més prosaic i, per tant, angoixant: assegurar la simple tresoreria, un objectiu gens fàcil com ho demostra l’advertència de Moody’s i el fet que la companyia es va haver d’acollir de seguida a l’ERTO i va demanar un crèdit amb la línea d’avals de l’ICO.

L’operació d’Orient Hontai va ser l’origen dels maldecaps internacionals que ara assetgen la multinacional.

Per si tot això no fossin ja suficients problemes econòmics i reputacionals, el front dels Estats Units encara s’ha complicat enormement. I, en bona mesura, a conseqüència del plea agreement (document de conformitat) firmat per Tatxo Benet el 2018, reconeixent l’esquema de suborns amb la promesa als inversors xinesos que d’aquesta manera es tancava la carpeta. Doncs no: el març passat, els fiscals nord-americans van presentar l’escrit de conclusions després de cinc anys d’investigacions i el soci fundador de Mediapro, Gerard Romy, hi apareix com a imputat de múltiples i greus delictes: no només li atribueix corrupció generalitzada en la compra de drets televisius durant una dècada a Amèrica, sinó que li aplica la duríssima norma antimàfia (RICO, per les sigles en anglès). Li imputen delictes tan greus com conspiració, suborns, frau i blanqueig, que, agreujats per la norma RICO, suposen peticions de presó que sumen desenes d’anys.