«Podem veure quants països euroatlàntics rebutgen les seves arrels, incloent-hi els valors cristians que constitueixen la base de la civilització occidental. Neguen els principis morals i totes les identitats tradicionals: nacional, cultural, religiosa i fins i tot sexual. Implanten polítiques que equiparen les famílies nombroses amb les parelles del mateix sexe, la creença en Déu amb la creença en Satanàs.» (Vladímir Putin. Reunió del Club Internacional de Debats Valdai, 19 de setembre de 2013). Atesa aquesta situació dramàtica que descriu el president Putin en un discurs famós pronunciat el setembre de 2013 en una trobada del Club Valdai, els russos necessiten, argumenta Putin, noves estratègies per «preservar la nostra identitat en un món […] que s’ha tornat més obert, transparent i interdependent».

És, en efecte, des del retorn de Vladímir Putin a la presidència de Rússia el març del 2012, que l’orientació ultraconservadora del discurs dominant originat des del poder creix en intensitat i en amplitud. En una evolució ja marcada per altres fets, dos moments polítics, que han tingut lloc dins i fora de Rússia, assenyalen les fites d’aquest enaltiment progressiu del tradicionalisme i del conservadorisme: l’onada de protestes que va sacsejar Moscou i altres ciutats russes durant l’any 2012 pels resultats de les eleccions legislatives de desembre del 2011, i l’Euromaidan ucraïnès, que es va desencadenar a finals de 2013, i va aconseguir tombar el règim anterior, afí al Kremlin. És també l’època en què neix la política sistemàtica de desinformació i apareixen dos instruments destacats al seu servei per contribuir a la «preservació de la identitat»: Russia Today (avui RT) el 2013 i Sputnik el 2014. Tots dos esdeveniments van atiar la por més viva dels cercles del poder: que es pogués produir una revolució de color a Rússia per enderrocar la cúpula en el poder.

 

Desplegament de conservadorisme

En la Rússia actual, un dels grans països plurinacionals del món, els valors conservadors, si no ultraconservadors, van acompanyats de la clara exaltació del nacionalisme rus en el discurs de gran part de l’elit del país. Alguns d’aquests valors ja es donaven en el període soviètic (patriotisme, concepció de la família, valoració de l’ús de la força, etc.), mentre que altres, com la religió, són més nous. Aquest desplegament de conservadorisme, que algun intel·lectual rus no dubta a titllar d’obscurantisme, afecta un ventall molt ampli de temes i àmbits.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

En l’educació, s’han revisat els manuals d’història per adequar-los a la narrativa de la grandesa de Rússia i fer arrelar els sentiments patriòtics en els nens. El foment de l’esperit militar en els més joves va des de la fabricació de joguines i peces de vestir (sabatilles en forma de tanc, per exemple) fins a la preparació militar a l’escola (aprenentatge en l’ús d’armes) o la creació d’un moviment patrioticomilitar de joves, anomenat Yunarmia (Exèrcit Jove, en rus), que va posar en marxa el ministre de Defensa el 2016. Yunarmia es concep com la branca militaritzada del Moviment Rus d’Escolars, establert per Putin el 2015, amb l’objectiu de formar els nens en una «educació patriòtica» segons el «sistema de valors rus» (Mundo Ruso, 2 de novembre de 2015).

 

‘Gayvropa’

En temes de família i gènere, la concepció del paper de la dona exalta la mare de família, suport de la llar, que ha d’anar sempre guapa i ben vestida. Una llei adoptada el febrer de 2017 accepta cert nivell de violència domèstica. L’homofòbia es converteix en un valor educatiu que explica que l’homosexualitat és contra natura, perversa i contaminant. Més encara, l’homosexualitat és antirussa, és a dir, és un valor forà, importat per vies obscures des de fora. Diversos mestres de secundària han estat amonestats en nom d’una llei de 2013 que tipifica i penalitza la «propaganda gai» en tots els àmbits. En l’argot nacionalista rus, Europa, que en rus es diu Yevropa es converteix en Gayvropa, cosa que també se sent en més d’una cadena de televisió estatal…

S’han revisat els llibres escolars d’història per adequar-los a la narrativa de la grandesa de Rússia.

En qüestions identitàries, el patriotisme i el fet de ser «especial» ocupen un lloc central al costat de la religió i l’Església ortodoxes. La concepció de l’ús de la força també forma part d’una identitat que no concep ser respectada si no és forta, i no concep ser forta si no és temuda. La desconfiança en l’altre, en el que és diferent, recorre també aquest terreny mental, abonat per exemple per la llei de 2012 que exigeix que les organitzacions no governamentals es registrin com a «agents estrangers» davant del Ministeri de Justícia si participen en «activitats polítiques» i reben finançament estranger. Per això, Ucraïna s’ha convertit per al Kremlin en el símbol de la lluita de Rússia per l’afirmació de la seva identitat nacional i contra un Occident degenerat; en altres paraules, Ucraïna no és per a Putin un tema de política exterior sinó interior, i per això la Unió Europea no el pot tractar com un tema més en les relacions bilaterals.

Ucraïna no és per a Putin política exterior sinó interior, i per això la UE no el pot tractar com un tema més en les relacions bilaterals.

Una peculiaritat del moment és l’accent posat en els valors tradicionals com si fossin específics de Rússia, si bé, com es pot apreciar, no hi ha res en aquests valors que sigui específicament rus, ja que els comparteixen sectors conservadors de molts països del món amb règims polítics diferents. Tanmateix, a Putin li convé per tal d’associar sempre el que és rus amb el patriotisme i el conservadorisme. Per això, entre altres conseqüències, Putin ha convertit Rússia en paladí de les suposades essències de la «civilització cristiana».

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.