El motiu que impulsa aquelles persones que han aconseguit grans èxits econòmics i professionals a donar suport a l’art és contribuir al desenvolupament cultural dels seus països. Tant se val si el país on despleguen la seva activitat té més o menys tradició de mecenatge; l’essencial és que contribuiran, amb el seu temps i les seves aportacions econòmiques, a millorar l’oferta cultural de les seves ciutats. El prestigi que confereix l’art a qui el té és tan gran que és difícil no caure en la temptació de donar suport a les causes artístiques. La societat civil està constituïda no només per les classes dirigents d’un país, sinó també per aquella part de la societat que se sent compromesa a promoure la cultura.

Si ens centrem en el cas de Barcelona, veurem que és tan determinant per a la ciutat l’Ateneu Barcelonès com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música o la Fundació Joan Miró. Seria interessant disposar d’un mapa de la societat civil per advertir la contribució important que ha fet a Barcelona. Hi podríem veure que, tant el Gran Teatre del Liceu com el Palau de la Música, el MACBA, el MNAC, la Fundació Joan Miró, la Fundació Tàpies, l’Ateneu Barcelonès, la Fundació Vila Casas, la Fundació Suñol, la Sagrada Família o el CaixaForum, són producte de l’impuls de la societat civil i de la capacitat de bastir ponts amb el sector públic.

Vivim un moment on es comença a posar en evidència que cal impulsar una redefinició, una actualització del valor de la societat civil per emprendre els nous reptes que té davant seu Barcelona; projectes com l’impuls de la muntanya de Montjuïc, el litoral, l’avinguda del Paral·lel, el 22@ o el parc de la Ciutadella seran definits per la societat civil. Poca importància té la ideologia a l’hora d’impulsar nous projectes culturals o esportius, com ha ocorregut amb l’elecció de Barcelona com a seu de la Copa de l’America.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.