El motiu que impulsa aquelles persones que han aconseguit grans èxits econòmics i professionals a donar suport a l’art és contribuir al desenvolupament cultural dels seus països. Tant se val si el país on despleguen la seva activitat té més o menys tradició de mecenatge; l’essencial és que contribuiran, amb el seu temps i les seves aportacions econòmiques, a millorar l’oferta cultural de les seves ciutats. El prestigi que confereix l’art a qui el té és tan gran que és difícil no caure en la temptació de donar suport a les causes artístiques. La societat civil està constituïda no només per les classes dirigents d’un país, sinó també per aquella part de la societat que se sent compromesa a promoure la cultura.

Si ens centrem en el cas de Barcelona, veurem que és tan determinant per a la ciutat l’Ateneu Barcelonès com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música o la Fundació Joan Miró. Seria interessant disposar d’un mapa de la societat civil per advertir la contribució important que ha fet a Barcelona. Hi podríem veure que, tant el Gran Teatre del Liceu com el Palau de la Música, el MACBA, el MNAC, la Fundació Joan Miró, la Fundació Tàpies, l’Ateneu Barcelonès, la Fundació Vila Casas, la Fundació Suñol, la Sagrada Família o el CaixaForum, són producte de l’impuls de la societat civil i de la capacitat de bastir ponts amb el sector públic.

Vivim un moment on es comença a posar en evidència que cal impulsar una redefinició, una actualització del valor de la societat civil per emprendre els nous reptes que té davant seu Barcelona; projectes com l’impuls de la muntanya de Montjuïc, el litoral, l’avinguda del Paral·lel, el 22@ o el parc de la Ciutadella seran definits per la societat civil. Poca importància té la ideologia a l’hora d’impulsar nous projectes culturals o esportius, com ha ocorregut amb l’elecció de Barcelona com a seu de la Copa de l’Amèrica.

 

Un espai comú

Es tracta de tornar a recordar que la Barcelona Olímpica va ser producte de visions polítiques diferents com la de Juan Antonio Samaranch, Narcís Serra, Pasqual Maragall, Josep Miquel Abad, Carles Ferrer Salat o Leopoldo Rodés. L’aliança entre el sector públic i el privat sempre ha existit, però en els darrers anys ha estat qüestionada. El que es tracta de ressaltar és que no hauria estat possible la Barcelona que avui habitem sense el concurs del sector privat. La qüestió que ha estat combatuda és si el privat s’ha d’immiscir en el públic, sense entendre que el públic no pot prescindir del privat. La importància del privat, vingui desenvolupat des de la base, treballadors, sindicats, emprenedors o des de l’àmbit empresarial, consisteix en el fet que neix d’interessos que necessiten un espai comú per expressar-se.

Si mirem la història de Barcelona als segles XIX i XX arribem a la conclusió que és el resultat de l’actuació de la societat civil.

Els pròxims anys seran decisius per al sector cultural a Barcelona. S’hauran d’afrontar plans per a Montjuïc o el Paral·lel, dotar de protagonisme potencialitats empresarials basades en cultura i impuls econòmic, identificar noves ofertes culturals, potenciar la cultura i el desenvolupament urbanístic per aprofitar-ne i rendibilitzar-ne la ubicació geogràfica, com és el cas de Montjuïc, la bona connectivitat telemàtica, la presència d’agents de gran poder d’atracció econòmica com el port de Barcelona, la Fira de Barcelona, Mercabarna, el Consorci de la Zona Franca i el ric patrimoni cultural arquitectònic. El sector privat, és a dir, la societat civil, pot identificar el seu gran valor estratègic per definir nous projectes i per ajudar a potenciar-ne uns altres, com la Fundació Joan Miró. L’exemple de Montjuïc serveix per assenyalar que, sense l’aportació de la societat civil, el seu futur estarà compromès i es pot perdre la cita del 2030, cent anys després de l’exposició universal de 1929.

 

Noves aliances

En els pròxims anys, la societat civil tindrà l’oportunitat de tornar a participar més activament en el desenvolupament cultural de la ciutat. Haurà d’identificar àrees de desenvolupament i establir noves aliances entre sectors com el turístic, l’esport, la tecnologia, l’educació i la ciència per consolidar el projecte de crear la Barcelona del futur. En els pròxims anys, amb exemples com l’impuls del litoral de Barcelona o el port de Barcelona, veurem créixer l’oferta cultural, entesa com la millor manera de tornar a projectar la ciutat al món. Assistirem a un gran pacte de ciutat a favor de la cultura.

El sector públic i el sector privat acordaran la governança de les institucions públiques; identificaran noves formes de col·laboració per aconseguir un model de ciutat més pròsper. La ciutat és un producte de la Història; si mirem la història de Barcelona als segles XIX i XX, arribem a la conclusió que és el resultat de l’actuació de la societat civil.