La capacitat de la covid-19 de provocar metàfores és tan potent que ha permès mostrar els virus com un tirà, com un missatge dins l’ampolla que hem de llegir, com la rebel·lió de la naturalesa, l’expulsió del paradís o una rendició de comptes. Hem passat de la por còsmica de la immensitat a tenir por d’un virus invisible als nostres ulls. S’amunteguen les metàfores, els significats i el desig de veure en la manifestació del virus un últim rugit que desperti la societat de l’abstracció cultural. És un senyal per advertir que el virus és una pista deixada al bosc per a prioritzar tornar a la raó simple, modesta i útil davant de la qual desplega grans ambicions i conquestes. És una pista que l’esquerra més imaginativa considera com la prova definitiva per aturar la maquinària del progrés, del creixement perpetu i de la competitivitat depredadora.

L’avís que la natura es rebel·la està sent capitanejat per pensadors, polítics i moviments socials que, amb bones o no tan bones intencions, volen aturar l’acceleració de la història. Però el més significatiu és que molts d’aquests pensadors han anat preparant el camí, molt abans de l’esclat de la pandèmia, per a impulsar un nou model de vida que només es pot concretar qüestionant la societat oberta que va propugnar Karl R. Popper.

El 2015, el grup d’intel·lectuals conegut per Comitè Invisible va advocar en el seu llibre Als nostres amics per posar al centre del món la Terra i no l’Home. La causa humana només té sentit si no es sacrifica la Terra. «El desert i l’anèmia existencial» dominen l’actual ordre de les coses. Consideren que el capitalisme es basa en la seva insaciable «destrucció creadora». Indaguen sobre la crisi del remei, la solució, advertint que ja només ens pot salvar una revolució.

El filòsof francès Alain Badiou va escriure un assaig, amb el títol «La veritable vida», basat en conferències i classes magistrals que va donar pels liceus de França, on demanava als joves i als ancians que unissin les seves forces per combatre aquells que tenen el poder. Badiou reivindica una revolta que ha de ser conduïda pels joves que no aconsegueixen accedir a la feina ni a la gestió del poder per controlar les seves vides, amb la col·laboració de la gent gran, que no tenen res a perdre i que són oblidats en la societat. De manera tangencial, la proposta de Badiou connecta amb els moviments contra l’adultisme, l’objectiu és afeblir el poder dels adults sobre els joves.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.