Pel Centre de Convencions Internacional de Barcelona van passar el 2018 més de mig milió de congressistes. Un matí de desembre del 2020 –l’any en què la pandèmia va alterar les nostres vides– només hi havia un grup de voluntaris descarregant un camió amb menjar del Banc dels Aliments, que a continuació van distribuir en un centenar de cistelles destinades a actors, actrius i altres professionals de la cultura als quals la covid ha deixat primer sense feina i després, literalment, sense menjar.

Aquesta imatge resumeix amb crua eloqüència l’impacte de la covid en la cultura barcelonina. Altres dades confirmen aquest present de tancaments i decadència, al qual certament no s’escapa el sector cultural: els teatres barcelonins van perdre el 2020 al voltant d’un milió d’espectadors; l’assistència als cinemes –amb dos terços de les sales tancades– va caure per sobre del 70 %, i la dels museus, en alguns moments, fins al 90 %.

També aquesta crisi passarà. Deixarà un balanç dolorós de pèrdues, algunes d’irreparables. Però el sector cultural de Barcelona tornarà a avançar cap a horitzons més prometedors. Per aconseguir-ho li caldrà talent creatiu, recursos econòmics i un projecte fort o, si no en té, unes línies de treball clares. Talent n’hi ha. Mitjans sempre en falten. Les línies de treball es podrien definir millor.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.