Les eleccions al Parlament de Catalunya poden implicar un canvi d’etapa liderat pel socialisme o una continuació del cicle polític independentista. No obstant això, passi el que passi en les negociacions posteriors al 12-M per formar govern, hi ha uns reptes de país, una agenda que ha d’abordar qui lideri la Generalitat, independentment del seu color polític. Cada formació tindrà plantejaments, perspectives i projectes diferents per encarar-la, però el cicle polític 2024-2028 ha de fer front a qüestions cabdals per al futur de Catalunya, principalment des de l’eix de la sostenibilitat, des de la vertebració territorial, també ha de donar resposta al repte demogràfic i treballar l’encaix de les relacions Catalunya i Espanya.

 

La sostenibilitat

Fer front a la crisi climàtica ha de ser un dels objectius prioritaris en la nova legislatura catalana, no sols per les exigències que es van marcant des de la Unió Europea, ni perquè aquesta sigui una de les causes que més interpel·len a la ciutadania, sinó per una qüestió de convicció. De fet, una de les metes intrínseques i transversals del conjunt de les polítiques públiques ha de ser garantir el futur del territori fent una aposta per la gestió sostenible dels recursos i per la transició verda.

El Consell Europeu ha apuntat que aquesta transició cap a la neutralitat climàtica pot oferir importants oportunitats, com ara el potencial creixement econòmic, nous models de negoci i la creació de treball i desenvolupament tecnològic. I justament aquesta és una de les principals tasques pendents per a la nova legislatura: la reindustrialització de Catalunya i l’aposta per un nou model productiu.

A casa nostra, en els darrers quatre anys els sectors més productius han guanyat pes en el total del PIB i de l’ocupació. Alhora, Catalunya està sent pol d’atracció d’empreses estrangeres de gran envergadura (principalment del sector de l’automoció –com el recent acord entre Ebro i Chery–, de l’alimentació, de la química, de la farmacèutica i de les TIC) i el 2023 va ser un any de rècord històric en exportacions. No obstant això, cal un canvi més contundent per aconseguir una indústria del segle XXI que ens permeti ser competitius, capdavanters i responsables amb l’entorn, al Camp de Tarragona, a la Zona Franca i al conjunt del territori. La propera legislatura ha d’abordar necessàriament aquest canvi de model que sens dubte tindrà implicacions directes no sols sobre el medi ambient, sinó també en l’àmbit sociodemogràfic i d’infraestructures, entre altres.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.