Podria ser que la crisi de valors suscitada per les vicissituds econòmiques i la pandèmia hagi propiciat el retorn de la literatura a l’àmbit rural, com una manera d’intentar la recuperació d’algun paradís o alguna certesa moral més enllà de la realitat apocalíptica de les ciutats: els llibres de Ramon Erra, Pere Maruny, Elisenda Bartomeu, Carlota Gurt, i un conte de Jordi Masó, representen uns quants testimoniatges d’aquesta nova manera de viure.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Al començament de Far West gitano, la novel·la de Ramon Erra (Vic, 1966) que va obtenir el premi Marian Vayreda 2014, el Noé i la Sandra, una parella castigada per la crisi econòmica, en comptes de deprimir-se per les adversitats, decideixen postergar la realitat de l’atur i, amb la indemnització pels anys treballats, se’n van de viatge per no haver de decidir res sobre les setmanes futures: «l’oest no anava en cap dels plans, però va entendre que la seva situació demanava moviment, anar cap a alguna cosa significativa i per això va dir el que va dir, tot i que no ho pensava». El que proclama Noé és «anar cap a l’oest, i que vinguin dies, com els gitanos!».

És una actitud semblant a la de Pere Maruny (Manresa, 1974) a La mort dels altres, que recupera l’esperit de les primeres novel·les de Hermann Hesse i, com Peter Camenzind, el protagonista i narrador de la novel·la abandona la llar familiar i surt a conèixer el món, com si entengués el viatge com una manera de deixar enrere els hàbits protectors de la infància, les trivialitats del poble natal: Pere Maruny ha escrit una novel·la iniciàtica, de nomadisme social, amb la voluntat de recuperar la naturalesa del món allunyat de la civilització tecnològica i com si els vents i les muntanyes, els núvols i els arbres –i el cor dels habitants dels extraradis de les ciutats– esdevinguessin els símbols d’una espiritual concepció del món.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.