«Ahir a la nit des de Perpinyà em va telefonar un amic de casa dient-me el gran èxit que va tenir la setmana passada l’Assemblea, que hi varen assistir prop de 500 persones i tot va anar com una seda i que l’adhesió de les comunitats de base, que ja sabeu que estan formades per sacerdots i monjos fou la base de l’èxit etc... Com podeu suposar m’interessa saber el què va passar i el què es diu d’aquest nou tinglado organitzat pels amics del dr. Guti [Antoni Gutiérrez Díaz, dirigent del PSUC], en Mariano [Josep Andreu Abelló, dirigent d’ERC] i en Cassià [M. Just, abat de Montserrat]. Podeu fer un esforç i escriure’m el més aviat possible?»

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Josep Tarradellas requereix informació. El 7 de novembre de 1971 –ara fa cinquanta anys– s’ha fundat l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí Vell, al centre de Barcelona. Dos dies després apressa el seu estret col·laborador a l’interior, Josep Fornas, que n’hi faciliti. Per al president de la Generalitat a l’exili, però, la concreció de la plataforma no és cap sorpresa. Fa setmanes que està al corrent dels moviments per endegar-la, tal com es pot resseguir en la seva correspondència a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

El seu assessor i principal enllaç amb l’Església catalana, Ramon Sugranyes de Franch, professor a la Universitat Catòlica de Friburg, li havia traslladat des de la població suïssa, el 13 d’octubre, que «els treballs de preparació [de l’Assemblea] em semblen ben orientats i ja és molt que es vagi aconseguint una concordança tan ampla com la que es dibuixa. Ara, l’assemblea mateixa, a mi, em sembla una cosa demencial. Des del punt de vista de la policia és una evident provocació, que no pot conduir sinó a que facin una agafada monumental dels millors dirigents».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.