La presidenta del Parlament, Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 1970), encara no fa quatre anys que està en política, però ha protagonitzat un ascens fulgurant. Va arribar-hi després d’una extensa carrera acadèmica. Llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (UB), fa 26 anys que és professora de la UB, on ensenya teoria de la literatura i literatura comparada, amb una àmplia obra publicada. Des de març del 2021, és funcionària de l’Estat com a professora titular de la UB.

El seu primer acte polític es pot considerar la lectura del manifest a favor del referèndum de l’1-O que va fer el 21 d’abril del 2017 al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, davant de tot el Govern presidit per Carles Puigdemont. Aleshores era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va dirigir des del gener del 2013 al gener del 2018, quan va deixar el càrrec per prendre possessió de l’acta de diputada del Parlament obtinguda a les eleccions del 21 de desembre del 2017, després que Puigdemont la truqués personalment per demanar-li que s’hi presentés.

El juny del 2018 es va convertir en consellera de Cultura, però només ho va ser 10 mesos perquè va ser elegida diputada al Congrés i portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions generals del 28 d’abril del 2019 i reelegida el novembre del mateix any. A les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021 va ser elegida diputada, i el 12 de març, presidenta del Parlament.

Competitiva i ambiciosa, se l’ha definit com a «ambaixadora de la literatura catalana» i «fada de les lletres», admira Joan Vinyoli i Mercè Rodoreda i el seu personatge literari preferit és Ulisses. «Ser algú que vagi més enllà dels límits sempre m’ha semblat una actitud vital potent», va explicar a la revista D’Estil (segon trimestre del 2017), una frase que es podria aplicar a la seva curta trajectòria política.

Firmant del manifest Koiné el 2016, que defensava el monolingüisme a Catalunya i tractava els immigrants de colons lingüístics utilitzats pel franquisme, va declarar a El País (26-7-2018) que ho va fer a títol personal i que el va subscriure perquè «no hi havia elements que poguessin ser considerats supremacistes ni en contra del bilingüisme». A la mateixa entrevista definia Juan Marsé com «un català que escriu en castellà» i hi afegia: «No penso renunciar a la literatura castellana perquè aquests autors formen part de la meva vida».

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

Imputada per quatre delictes

Membre d’una família benestant de Barcelona, Borràs es defineix com una persona d’esquerres i diu que ho és més que Salvador Illa. Confessió que no s’adiu amb la seva oposició a l’impost de successions, del qual afirma que «és injust perquè es paga per uns béns que ja han estat cotitzats. És un impost sobre la mort amb el qual moltes famílies es troben en una situació de molta dificultat», va declarar a El Periódico (29-1-2021).

Va ser objecte de polèmica en fer-se públic que tenia un Jaguar. «El Jaguar és un regal que li vaig fer al meu marit –jo tinc un Toyota Yaris– amb l’esforç del meu treball i els meus diners. Ell va voler que anés al meu nom i jo no tinc per què canviar-ho, ja que no crec que hagi de demanar perdó per res. Cadascú decideix invertir els diners que guanya de la manera que creu oportuna», va justificar a Vanity Fair (21-7-2019).

«Ser algú que vagi més enllà dels límits sempre m’ha semblat una actitud vital potent.»

Borràs està imputada per quatre presumptes delictes –frau a l’Administració, prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat documental– per haver fraccionat a menys de 18.000 euros 18 contractes per valor de 259.863 euros quan dirigia la ILC per tal de no sotmetre’ls a concurs públic i adjudicar-los directament, en aquest cas al seu amic Isaías Herrero, per treballs informàtics. Herrero va ser condemnat a cinc anys de presó per tràfic de drogues i falsificació de moneda. Borràs no solament va consentir el fraccionament, sinó que el va ordenar, segons uns missatges electrònics que figuren en el sumari.

La causa, que Borràs adjudica sempre a una «persecució política», ha tornat, l’abril del 2021, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després de ser investigada pel Tribunal Suprem quan Borràs era diputada al Congrés. Només JxCat i el PNB van oposar-se a la concessió del suplicatori demanat pel Suprem. ERC i la CUP es van absentar en la votació i els antisistema van demanar que deixés l’escó. La presidenta del Parlament corre el risc de ser inhabilitada.

Encara que la direcció de la ILC ja era un càrrec de designació política, es pot dir que Borràs es va comprometre políticament arran del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El seu últim llibre, en què explica que va entrar en política per la repressió policial de l’1-O, es titula Filla de l’1 d’octubre (Enciclopèdia Catalana, 2021). «Hi ha persones que, com jo, no formàvem part d’aquest món i que, per la situació d’excepcionalitat democràtica que vivim, hem fet el salt a la política. Tot