La presidenta del Parlament, Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 1970), encara no fa quatre anys que està en política, però ha protagonitzat un ascens fulgurant. Va arribar-hi després d’una extensa carrera acadèmica. Llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (UB), fa 26 anys que és professora de la UB, on ensenya teoria de la literatura i literatura comparada, amb una àmplia obra publicada. Des de març del 2021, és funcionària de l’Estat com a professora titular de la UB.

El seu primer acte polític es pot considerar la lectura del manifest a favor del referèndum de l’1-O que va fer el 21 d’abril del 2017 al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, davant de tot el Govern presidit per Carles Puigdemont. Aleshores era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va dirigir des del gener del 2013 al gener del 2018, quan va deixar el càrrec per prendre possessió de l’acta de diputada del Parlament obtinguda a les eleccions del 21 de desembre del 2017, després que Puigdemont la truqués personalment per demanar-li que s’hi presentés.

El juny del 2018 es va convertir en consellera de Cultura, però només ho va ser 10 mesos perquè va ser elegida diputada al Congrés i portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions generals del 28 d’abril del 2019 i reelegida el novembre del mateix any. A les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021 va ser elegida diputada, i el 12 de març, presidenta del Parlament.

Competitiva i ambiciosa, se l’ha definit com a «ambaixadora de la literatura catalana» i «fada de les lletres», admira Joan Vinyoli i Mercè Rodoreda i el seu personatge literari preferit és Ulisses. «Ser algú que vagi més enllà dels límits sempre m’ha semblat una actitud vital potent», va explicar a la revista D’Estil (segon trimestre del 2017), una frase que es podria aplicar a la seva curta trajectòria política.

PUBLICITAT

Firmant del manifest Koiné el 2016, que defensava el monolingüisme a Catalunya i tractava els immigrants de colons lingüístics utilitzats pel franquisme, va declarar a El País (26-7-2018) que ho va fer a títol personal i que el va subscriure perquè «no hi havia elements que poguessin ser considerats supremacistes ni en contra del bilingüisme». A la mateixa entrevista definia Juan Marsé com «un català que escriu en castellà» i hi afegia: «No penso renunciar a la literatura castellana perquè aquests autors formen part de la meva vida».

Imputada per quatre delictes

Membre d’una família benestant de Barcelona, Borràs es defineix com una persona d’esquerres i diu que ho és més que Salvador Illa. Confessió que no s’adiu amb la seva oposició a l’impost de successions, del qual afirma que «és injust perquè es paga per uns béns que ja han estat cotitzats. És un impost sobre la mort amb el qual moltes famílies es troben en una situació de molta dificultat», va declarar a El Periódico (29-1-2021).

Va ser objecte de polèmica en fer-se públic que tenia un Jaguar. «El Jaguar és un regal que li vaig fer al meu marit –jo tinc un Toyota Yaris– amb l’esforç del meu treball i els meus diners. Ell va voler que anés al meu nom i jo no tinc per què canviar-ho, ja que no crec que hagi de demanar perdó per res. Cadascú decideix invertir els diners que guanya de la manera que creu oportuna», va justificar a Vanity Fair (21-7-2019).

«Ser algú que vagi més enllà dels límits sempre m’ha semblat una actitud vital potent.»

Borràs està imputada per quatre presumptes delictes –frau a l’Administració, prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat documental– per haver fraccionat a menys de 18.000 euros 18 contractes per valor de 259.863 euros quan dirigia la ILC per tal de no sotmetre’ls a concurs públic i adjudicar-los directament, en aquest cas al seu amic Isaías Herrero, per treballs informàtics. Herrero va ser condemnat a cinc anys de presó per tràfic de drogues i falsificació de moneda. Borràs no solament va consentir el fraccionament, sinó que el va ordenar, segons uns missatges electrònics que figuren en el sumari.

La causa, que Borràs adjudica sempre a una «persecució política», ha tornat, l’abril del 2021, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després de ser investigada pel Tribunal Suprem quan Borràs era diputada al Congrés. Només JxCat i el PNB van oposar-se a la concessió del suplicatori demanat pel Suprem. ERC i la CUP es van absentar en la votació i els antisistema van demanar que deixés l’escó. La presidenta del Parlament corre el risc de ser inhabilitada.

Encara que la direcció de la ILC ja era un càrrec de designació política, es pot dir que Borràs es va comprometre políticament arran del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El seu últim llibre, en què explica que va entrar en política per la repressió policial de l’1-O, es titula Filla de l’1 d’octubre (Enciclopèdia Catalana, 2021). «Hi ha persones que, com jo, no formàvem part d’aquest món i que, per la situació d’excepcionalitat democràtica que vivim, hem fet el salt a la política. Tot ho vivim amb més intensitat», va explicar a Vanity Fair (21-7-2019).

Aquesta intensitat es trasllada a la mitificació d’una data. «L’1 d’octubre es va fer un exercici d’autodeterminació col·lectiva amb la força de la gent en comunió amb uns polítics que s’havien presentat amb uns programes electorals. Malgrat la situació de repressió. Per tant, la legitimitat d’aquest acte està intacta i és en ella que hauríem de retrobar-nos tots per poder fer passes endavant per materialitzar la independència», declarava a Público (23-10-2020). «Durant l’1 d’octubre la unitat va fer possible allò que molta gent pensava que no era possible, sobretot l’Estat espanyol, que era votar, que hi hagués urnes, col·legis electorals i gent que sortís en massa a votar mentre ens pegaven […]. Ens considerem hereus del que va passar. L’1-O és el principal impulsor de futur que nosaltres tenim», va dir a El Temps (8-2-2021).

PUBLICITAT

Fan de Puigdemont i de Quim Torra, Borràs va insistir durant tota la campanya de les eleccions del 14-F que, si els independentistes arribaven al 50 % dels vots, calia reactivar la declaració unilateral d’independència (DUI), en contra de l’opinió d’ERC, centre dels seus atacs. «Hi ha companys de viatge que volen una via ampla, que pot posar la independència en una via tan lenta que pot acabar en una via morta», va assegurar l’1 de febrer del 2021 a Mataró, i va afegir que Catalunya necessita un Govern independentista, no un Govern amb independentistes, «perquè aquest ja l’hem tingut i no hem avançat cap a la independència». «Si a qualsevol país del món el 50 % +1 serveix per impulsar allò que es vota, per què això no ha de ser així a Catalunya? O és que com que Catalunya viu dins l’Estat espanyol ha de renunciar perpètuament que la democràcia sigui vigent?», es preguntava a El Temps (8-2-2021).

Posicions radicals

Les posicions polítiques de Borràs són radicals i això es pot observar en qualsevol tema que tracti, ja sigui la democràcia espanyola, les forces de seguretat o la monarquia. A continuació, un ventall de temes a tall d’exemple:

Democràcia. «Per frenar l’independentisme, s’estan carregant la democràcia», afirmava a Público (23-10-2020), tot i que més endavant es contradeia. «El que no poden anul·lar és la democràcia. Segurament és el que voldrien, però no ho poden fer sense treure’s la màscara i que aparegui el rostre més descarnat d’aquest règim del 78 que ha perpetuat un franquisme atenuat però no desaparegut».

Monarquia. Quan va ser cridada a consultes per Felip VI va dir que els catalans no tenien rei. «Existeix un allunyament claríssim de la ciutadania catalana respecte de la institució monàrquica […] A partir del 3 d’octubre del 2017 segur que això es va incrementar perquè molts monàrquics i no independentistes es van sentir expulsats del discurs que va fer el Rei com a monarca de tots els espanyols», va explicar a Vanity Fair (21-7-2019).

Fractura social. Borràs creu que «el moviment independentista és extraordinàriament respectuós», al contrari que els que no són independentistes. «Hem vist que el món no independentista és un món que assenyala, que persegueix, que denuncia […]. L’independentisme és cívic, pacífic i democràtic i en canvi hem trobat que en el món anomenat unionista hi ha molta intransigència, molta càrrega de negativitat o d’expressió d’aquesta diferència d’una manera molt agressiva», va declarar a El Periódico (7-10-2020).

Forces armades i de seguretat. El 16 de desembre del 2020 va considerar en un tuit que un grup de soldats espanyols fent la salutació nazi eren «l’Espanya real». El 29 de gener del 2021 va dir a El Periódico: «Jo sóc de “fora les forces d’ocupació”, realment. Des d’abans, durant i després dels piolins». El 8 de febrer del 2021, es va mostrar indignada per l’actuació dels Mossos d’Esquadra, com havia fet altres vegades. «M’indigna veure comportaments d’alguns agents de Mossos que són incompatibles amb els d’una policia democràtica», va assenyalar.

Govern PSOE-UP. «Si a vostè li sembla que el Govern espanyol més progressista de la història és compatible amb tenir presos polítics o exiliats i amb una repressió que creix és que hem de redefinir el concepte de progressisme», va manifestar a Público (23-10-2020). «Per més que s’anomenin el Govern més progressista de la història, és obvi que tenen com a aliada l’extrema dreta», va reblar a 20 Minutos (10-2-2021).

Pablo Hasél. El 3 de març del 2021, Borràs va visitar a la presó de Ponent el raper Pablo Hasél, un «altre pres polític de la (in)justícia espanyola, convençut de la necessitat d’internacionalitzar la repressió», va dir.

Parlament. En el seu primer discurs com a presidenta, va parlar de frenar les «ingerències» de l’Estat i de «venjança» de la justícia espanyola. Va dir que mantindria «la inviolabilitat del Parlament, la seva independència, no permetent ingerències de l’executiu ni del judicial», va ignorar el seu predecessor, Roger Torrent –que s’havia negat a investir Puigdemont telemàticament i havia retirat l’escó a Torra– i es va declarar continuadora del mandat de Carme Forcadell. Finalment, va promoure la destitució de Jaume Alonso-Cuevillas com a segon secretari de la Mesa de la Cambra per haver criticat les resolucions simbòliques sobre la monarquia o l’autodeterminació que poden acabar en una inhabilitació.

Tot un currículum gairebé tan extens com l’acadèmic.