Fins al 14 de gener de 2024, el Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa de Madrid acull «Amazônia», el projecte expositiu més ambiciós del fotoperiodista brasiler Sebastiao Salgado (1944).

La suma de set anys de feina a la selva amazònica amb més de 200 fotografies, set films, una banda sonora composta especialment per a l’ocasió per Jean-Michel Jarre i una ambientació amb els sons reals de la selva sud-americana han donat com a resultat «Amazônia», una exposició que han vist 1,4 milions de persones a ciutats com Roma, París, Londres, Los Ángeles o Sao Paulo i que arriba ara a la capital d’Espanya.

«Amazônia» és un viatge al pulmó del planeta, un espai amenaçat per l’acció de l’ésser humà on encara sobreviuen un total de 300.000 persones en comunitats indígenes com els ianomami, els ashaninka, els suruwahá o els marubo. Sebastiao Salgado va viure en dotze d’aquestes comunitats i les va retratar juntament amb les selves, les pluges o els rius voladors, un fenomen d’aquest ecosistema del qual formen part.

La natura és sempre l’objecte de la mirada de Salgado, membre de l’agència Magnum, guanyador de diversos premis World Press Photo i de reconeixements com el Príncep d’Astúries de les Arts 1998. Però ho és també l’ésser humà, sobretot aquell que es manté lluny de la globalització. Perquè segons Salgado, l’home és un animal més de la terra i per aquest motiu, les seves fotografies en blanc i negre ens proposen un retorn espiritual al planeta.

A finals del 1980, un reportatge de Salgado mostrava les dures condicions de treball dels garimpeiros de Sierra Pelada, els miners brasilers que extreuen or manualment. Les imatges, que van fer la volta al món, van atorgar al fotògraf el reconeixement internacional i van fer del blanc i negre de les seves fotografies el segell inconfusible de Salgado. Una característica que encara avui conserva, com podem comprovar a les fotografies de l’exposició «Amazônia», i que atorguen bellesa al seu treball. De fet, fer fotos «massa atractives» ha estat sempre l’atac habitual dels detractors de la feina del brasiler; com si l’objecte retratat no fos mereixedor del respecte i la dignitat que es desprenen de la gamma de grisos sorgits de la càmera d’aquest mestre del fotoperiodisme. I com a bon exemple, aquestes fotografies d’«Amazônia» de Sebastiao Salgado…