La constatació que vivim en una societat amb poca afició a la lectura no és una novetat. No obstant això, el fet que els nostres infants, malgrat dominar la mecànica lectora, experimentin problemes de comprensió és una qüestió que mereix una reflexió profunda. D’entre els diferents desafiaments educatius actuals, garantir que els infants i joves puguin interpretar el que llegeixen (i, per tant, comprendre el món que els envolta) és un dels reptes més rellevants. La preocupant xifra que el 13,9 % dels alumnes finalitzi la primària sense entendre el que llegeix posa de manifest la necessitat d’una anàlisi crítica. Malgrat haver detectat una lleugera millora global en les competències lingüístiques en les últimes proves del Departament d’Educació, la comprensió lectora segueix sent un àmbit sensible: en finalitzar 6è, 1 de cada 7 infants catalans es troba en el rang més baix, i això pot ser determinant per al seu futur no només acadèmic, sinó també personal, social i professional.

Aquesta dada es reforça amb els resultats de l’informe PIRLS 2021, que ens tornen a parlar de la preocupant situació de la comprensió lectora al nostre país. En aquesta avaluació internacional de la competència lectora dels alumnes de 4t de primària, publicada el passat mes d’abril, Catalunya, amb 507 punts, se situava catorze punts per sota de la mitjana espanyola (521), només superant Melilla i Ceuta. En comparació amb l’informe PIRLS de 2016, Catalunya va experimentar una regressió de 15 punts (equivalents a un endarreriment de mig curs acadèmic aproximadament).

Les dades de secundària no són tampoc esperançadores. Segons l’últim informe PISA, Espanya es troba per sota de la mitjana europea, amb Catalunya com la quarta comunitat autònoma amb pitjors resultats en lectura, en registrar una caiguda de 22 punts.

Tots els estudis coincideixen a mostrar una realitat preocupant: hi ha alguna deficiència en l’adquisició de la competència lectora dels nostres infants i joves. Però no només això. Tots els estudis també fan visible una segona evidència: existeix una desigualtat notable de resultats en lectura en funció del perfil socioeconòmic dels infants o, dit d’una altra manera, els infants en situació de vulnerabilitat social són menys lectors i, conseqüentment, menys competents en aquest àmbit. Aquesta segregació intensifica les desigualtats i recalca la necessitat d’implementar mesures específicament dirigides a aquells infants que disposen de menys oportunitats en l’entorn més proper.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.