Per a crear, no ens cal cap llei. La creativitat és un atribut humà. La llei de dret d’autor i, en general, la propietat intel·lectual són una invenció recent. Al segle XV, podríem dir-ne a la prehistòria del dret d’autor, reis i repúbliques atorgaven els primers «privilegis d’impressió» per regular el nou mercat d’obres literàries generat per la impremta de Gutenberg –a més a més, de recaptar taxes i exercir la censura (imprimatur). Al 1709, a Anglaterra, l’Statute of Anne va ser la primera llei a reconèixer pròpiament un dret exclusiu a l’autor sobre la seva obra. Aquesta exclusivitat és l’essència del dret d’autor i, d’aquí, els termes legals de propietat, autoria i originalitat, altament influenciats per Locke, Kant i Hegel.

La tecnologia i els mercats de les obres han anat canviant al llarg dels segles. Les lleis de dret d’autor s’hi han anat adaptant. El dret d’autor ha demostrat ser el millor sistema –molt millor que el mecenatge o la subvenció estatal– per incentivar la creació, afavorint el creixement cultural d’una comunitat que, en última instància, ens beneficia a tots.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.