És coneguda de sobres la frase de Dean Acheson, secretari d’estat nord-americà en l’Administració Kennedy, que la Gran Bretanya havia perdut un imperi però no havia trobat el seu lloc en el món. Però Richard Neustadt, un altre conseller de JFK, va aprofundir encara més en la idea: «El Regne Unit –va dir– és una potència mitjana, que no és el nostre vassall, però tampoc no es pot dir que sigui el nostre igual; la seva història, geografia i economia fan que en aquest moment concret s’adigui perfectament amb el que ens convé». És la versió americana de la màxima de lord Palmerston, dues vegades primer ministre en el segle XIX, quan afirmava que «Anglaterra no té amics ni enemics eterns, només interessos eterns».

Què significa el Brexit per a la política exterior i de seguretat britànica, en aquesta línia imaginària que comença amb la batalla de Hastings el 1066 i la conquesta normanda per part del rei Guillem, i discorre pels racons de guerres religioses, de successió i de les roses, les dues grans conflagracions mundials, la construcció i pèrdua d’un imperi, les massacres colonials, regicidis i usurpacions, Enric VIII, Robin Hood, Oliver Cromwell, Horatio Nelson, el pirata Drake i l’Armada Invencible, ocupacions estrangeres i les mentides de Blair en la guerra de l’Iraq? Té alguna lògica, algun sentit en aquesta cerca d’un lloc en el món?

Les classes polítiques conservadores que manen avui a Londres voldrien viatjar en el túnel del temps a la primera era isabelina, l’Edat d’Or d’Anglaterra, quan regnava la pau interior després de la Reforma protestant (i la repressió sistemàtica dels dissidents), i les obres d’un tal William Shakespeare es representaven al Globe Theatre del sud del Tàmesi, i hi havia un pròsper comerç transatlàntic ajudat per la pirateria de Francis Drake contra els galions espanyols i holandesos que feien la ruta de les Índies. Un temps d’aventures i d’il·lusió en la construcció d’un imperi en el qual amb el temps no es pondria el sol, amb França sumida en les seves Guerres de Religió i amb l’Espanya dels Habsburg com a únic rival per la supremacia global.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.