El president dels Estats Units, Joe Biden, ha escollit com a conseller científic el biòleg molecular Eric Lander que per primer cop serà considerat membre del seu gabinet presidencial. D’altra banda el Consell Presidencial sobre Ciència i Tecnologia tindrà dues presidentes, una de les quals és Frances Arnold, que va rebre el Premi Nobel de Química l’any 2018 per la seva feina en Biotecnologia i és una directora d’Alphabet, la companyia de Google.

També el president Biden acaba de confirmar com a director dels Instituts Nacionals de la Salut Francis Collins, un dels promotors del primer projecte de Genoma Humà. Quan les dues primeres vacunes contra el Sars-Cov2 han estat produïdes per companyies americanes, Pfizer i Moderna, la primera amb col·laboració alemanya, la presència de científics de fort relleu i en particular de ciències de la vida entre els seus col·laboradors directes, és un missatge fort del nou president. L’Administració Trump havia menystingut públicament el seu assessor mèdic, Anthony Fauci, havia canviat els responsables de l’assessorament en assumptes de medi ambient tractant de manipular el missatge sobre canvi climàtic i havia reduït els fons per a la recerca. La nova Administració Biden envia un missatge clar sobre quina serà una de les seves prioritats.

La biotecnologia moderna comença als anys 70 quan es desenvolupen les anomenades tecnologies del DNA recombinant. Les possibilitats que van obrir aquelles tecnologies van tenir dos efectes col·laterals. Un d’aquests efectes va ser que les patents derivades van esdevenir una font significativa d’ingressos per a la Universitat de Califòrnia i que alguns dels seus descobridors van fundar companyies per explotar els seus resultats. L’altre, és que les possibles conseqüències en la seguretat dels experiments van obrir un debat sobre les condicions del seu ús. Un famós debat a Asilomar (California) l’any 1975 es va concloure amb la proposta d’una moratòria en aquests experiments que finalment es va demostrar innecessària. L’impacte industrial i el debat sobre les aplicacions no han abandonat la Biotecnologia des d’aquell moment.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

Lander, promotor de la genòmica

En aquests inicis del segle XXI les aplicacions de la biotecnologia s’han multiplicat gràcies a avenços metodològics molt importants. Un d’aquests avenços és l’adveniment de la genòmica, disciplina promoguda per Eric Lander i John Collins que eren entre els que van proposar la seqüenciació del genoma humà, una fita que es va assolir l’any 2001. Ara se celebren els vint anys d’aquell resultat i des d’aleshores les tècniques de seqüenciació del DNA s’han accelerat a una velocitat encara superior a la de la capacitat dels ordinadors. Les possibilitats d’analitzar els genomes obren les portes a aplicacions molt diverses en medicina però també en molts altres camps. En aquests moments l’anàlisi de les variants del virus Sars-Cov2 en xifres que es compten per milers n’és una demostració ben esclatant.

En menys d’un any ha estat possible desenvolupar diagnòstics acurats, millorar els tractaments i dissenyar vacunes efectives contra el virus.

L’altre canvi tecnològic important és el que anomenem edició genòmica i que ha valgut el Premi Nobel de l’any 2020 a dues investigadores, Elisabeth Doudna i Emmanuelle Charpentier, que van fer la seva descoberta del sistema anomenat CRISPR-Cas9 a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. Ha sorprès que no hi hagi hagut cap guardonat del Broad Institute del MIT, a Boston, dirigit per Eric Lander, que té una disputa amb Berkeley sobre la patent del CRISPR-Cas9.

A Europa, la biotecnologia va ser una prioritat des dels anys 80 amb l’objectiu d’estimular aplicacions per l’allau de nova informació biològica que s’estava obtenint. L’anomenat Biotechnology Action Program 1985-89 de la Unió Europea va permetre a grups públics espanyols accedir als programes en marxa quan Espanya va entrar a la Unió. Ja abans de la primera Llei de la Ciència, a Espanya s’havia aprovat un Plan Movilizador de Biotecnología l’any 1985. A Catalunya també es van fer accions d’estímul a la biotecnologia des de principis dels anys 90 que s’han anat mantenint fins a l’actual agència Biocat. Segons dades d’aquesta agència, el sector de les biotecnologies representa un 7,3 % del PIB i un 6,6 % de l’ocupació de Catalunya. La seva activitat segueix malgrat la pèrdua de finançament de la recerca a Espanya i a Catalunya des del 2009 que provoca una disminució sistemàtica de la competitivitat del nostre sistema d’R+D.