El president dels Estats Units, Joe Biden, ha escollit com a conseller científic el biòleg molecular Eric Lander que per primer cop serà considerat membre del seu gabinet presidencial. D’altra banda el Consell Presidencial sobre Ciència i Tecnologia tindrà dues presidentes, una de les quals és Frances Arnold, que va rebre el Premi Nobel de Química l’any 2018 per la seva feina en Biotecnologia i és una directora d’Alphabet, la companyia de Google.

També el president Biden acaba de confirmar com a director dels Instituts Nacionals de la Salut Francis Collins, un dels promotors del primer projecte de Genoma Humà. Quan les dues primeres vacunes contra el Sars-Cov2 han estat produïdes per companyies americanes, Pfizer i Moderna, la primera amb col·laboració alemanya, la presència de científics de fort relleu i en particular de ciències de la vida entre els seus col·laboradors directes, és un missatge fort del nou president. L’Administració Trump havia menystingut públicament el seu assessor mèdic, Anthony Fauci, havia canviat els responsables de l’assessorament en assumptes de medi ambient tractant de manipular el missatge sobre canvi climàtic i havia reduït els fons per a la recerca. La nova Administració Biden envia un missatge clar sobre quina serà una de les seves prioritats.

La biotecnologia moderna comença als anys 70 quan es desenvolupen les anomenades tecnologies del DNA recombinant. Les possibilitats que van obrir aquelles tecnologies van tenir dos efectes col·laterals. Un d’aquests efectes va ser que les patents derivades van esdevenir una font significativa d’ingressos per a la Universitat de Califòrnia i que alguns dels seus descobridors van fundar companyies per explotar els seus resultats. L’altre, és que les possibles conseqüències en la seguretat dels experiments van obrir un debat sobre les condicions del seu ús. Un famós debat a Asilomar (California) l’any 1975 es va concloure amb la proposta d’una moratòria en aquests experiments que finalment es va demostrar innecessària. L’impacte industrial i el debat sobre les aplicacions no han abandonat la Biotecnologia des d’aquell moment.

 

Lander, promotor de la genòmica

En aquests inicis del segle XXI les aplicacions de la biotecnologia s’han multiplicat gràcies a avenços metodològics molt importants. Un d’aquests avenços és l’adveniment de la genòmica, disciplina promoguda per Eric Lander i John Collins que eren entre els que van proposar la seqüenciació del genoma humà, una fita que es va assolir l’any 2001. Ara se celebren els vint anys d’aquell resultat i des d’aleshores les tècniques de seqüenciació del DNA s’han accelerat a una velocitat encara superior a la de la capacitat dels ordinadors. Les possibilitats d’analitzar els genomes obren les portes a aplicacions molt diverses en medicina però també en molts altres camps. En aquests moments l’anàlisi de les variants del virus Sars-Cov2 en xifres que es compten per milers n’és una demostració ben esclatant.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

En menys d’un any ha estat possible desenvolupar diagnòstics acurats, millorar els tractaments i dissenyar vacunes efectives contra el virus.

L’altre canvi tecnològic important és el que anomenem edició genòmica i que ha valgut el Premi Nobel de l’any 2020 a dues investigadores, Elisabeth Doudna i Emmanuelle Charpentier, que van fer la seva descoberta del sistema anomenat CRISPR-Cas9 a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. Ha sorprès que no hi hagi hagut cap guardonat del Broad Institute del MIT, a Boston, dirigit per Eric Lander, que té una disputa amb Berkeley sobre la patent del CRISPR-Cas9.

A Europa, la biotecnologia va ser una prioritat des dels anys 80 amb l’objectiu d’estimular aplicacions per l’allau de nova informació biològica que s’estava obtenint. L’anomenat Biotechnology Action Program 1985-89 de la Unió Europea va permetre a grups públics espanyols accedir als programes en marxa quan Espanya va entrar a la Unió. Ja abans de la primera Llei de la Ciència, a Espanya s’havia aprovat un Plan Movilizador de Biotecnología l’any 1985. A Catalunya també es van fer accions d’estímul a la biotecnologia des de principis dels anys 90 que s’han anat mantenint fins a l’actual agència Biocat. Segons dades d’aquesta agència, el sector de les biotecnologies representa un 7,3 % del PIB i un 6,6 % de l’ocupació de Catalunya. La seva activitat segueix malgrat la pèrdua de finançament de la recerca a Espanya i a Catalunya des del 2009 que provoca una disminució sistemàtica de la competitivitat del nostre sistema d’R+D.

 

Decepció a França

Des d’aquells temps l’impuls a favor de la biotecnologia ha anat disminuint a Europa i potser l’efecte més emblemàtic n’és la decepció que hi ha hagut a França quan el seu prestigiós Institut Pasteur ha hagut d’abandonar el projecte de vacunes contra la covid-19 que feia amb l’empresa Merck i ha retardat cap a finals d’any el que duia a terme amb l’empresa Sanofi. Les raons per aquesta manca d’èxit poden raure simplement en la mala sort en escollir l’estratègia en un entorn d’incertesa.

De totes maneres, Sanofi ha acomiadat aquest any més de 600 treballadors del seu departament d’R+D i cal no oblidar que França està entre els països on l’acceptació de les vacunes es troba entre les més baixes del món. Les raons d’aquesta actitud poden venir de la desconfiança cap a les multinacionals o cap a la biotecnologia alimentada per la filosofia postmoderna. Hi pot haver contribuït també el trist exemple de males pràctiques de la comunitat científica provocat per l’escàndol del fàrmac Mediator que està en judici per possible connivència amb l’empresa productora d’un comitè científic que en va retardar la retirada del mercat quan hi havia proves dels seus efectes negatius.

També a Europa, potser per la influència francesa, les accions de recerca han deixat de prioritzar aproximacions biotecnològiques que ara tenen una presència residual en el programa de recerca Horizon Europe que s’acaba d’aprovar. Independentment d’això, alguns països, com Alemanya o el Regne Unit, segueixen donant suport a grups de recerca i petites empreses en el camp de la Biotecnologia i els resultats es veuen.

 

Tractaments mèdics personalitzats

Les aplicacions de la biologia moderna han demostrat la seva maduresa durant la pandèmia de la covid-19. Quan el 20 de febrer del 2020 es va publicar la primera seqüència del virus Sars-Cov2, els grups de recerca d’arreu del món es van posar a treballar en l’anàlisi de la biologia del virus, del procés d’infecció, possibles tractaments, l’epidemiologia i els models per analitzar-la i fer prediccions, i sobre possibles vacunes. Des d’aleshores més de 200.000 articles científics han estat publicats sobre el tema. La incertesa que hi havia sobre el virus i la malaltia que produeix era, i en gran part encara és, molt important, però en menys d’un any ha estat possible desenvolupar diagnòstics acurats, millorar els tractaments i dissenyar vacunes efectives contra el virus; una altra cosa és produir-les i fer-les arribar als ciutadans. En gran part aquests resultats han estat possibles per l’acceleració de les aproximacions genòmiques.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Les aplicacions de la genòmica no es limiten a la covid-19. Els tumors s’analitzen actualment seqüenciant massivament les biòpsies.

Les aplicacions de la genòmica no es limiten a la covid-19. Els tumors s’analitzen actualment amb la seqüenciació massiva de les biòpsies i hi ha vies per estudiar els genomes de cèl·lules individuals. El disseny de fàrmacs es prova abans que res en models tridimensionals de proteïnes deduïdes del genoma que fan servir computació d’alt rendiment. De mica en mica anirem dissenyant tractaments mèdics personalitzats i aconsellant els individus maneres personals d’evitar malalties o d’alimentar-se correctament.

Disposem de genomes de bacteris i virus presents en qualsevol entorn dels que en surten nous fàrmacs, però també ens informen dels organismes que viuen en el nostre intestí, a l’oceà o a la terra. La genòmica és l’aproximació d’ús creixent en la recerca de plantes i animals més adaptats a les necessitats de l’alimentació i als requeriments del medi ambient. Tal com s’ha estat fent fins ara, aquestes aplicacions hauran de ser regulades adequadament i caldrà que n’assegurem la seguretat, el respecte envers la vida humana i la biodiversitat i l’equitat de l’ús. Joe Biden aposta per les ciències de la vida i les seves aplicacions en aquesta nova etapa que s’obre. Veurem com reaccionem a Europa, a Espanya i a Catalunya.