1 - Les pròximes eleccions presidencials haurien de confirmar, primer, les ruptures que van tenir lloc l’any 2017.

El declivi de l’esquerra i la fi de la divisió esquerra/dreta com a divisió política dominant.

El 2017, entre tots els candidats d’esquerra van obtenir el 27 % dels sufragis expressats. El 2022, haurien de reunir aproximadament el mateix percentatge. En particular, el Partit Socialista, el candidat del qual va obtenir el 6 %, sembla que aquesta vegada no arribarà al 5 %. La seva existència mateixa està amenaçada. Aquest partit no es va adonar del desastre de l’elecció de 2017 per manca d’una correcta anàlisi dels seus resultats. Va considerar que l’avanç i la victòria de Macron eren un accident degut a factors conjunturals.

Mentre el 46 % dels electors de François Hollande de 2012 havien votat des de la primera volta de 2017 a favor d’Emmanuel Macron, el 15 % per Jean-Luc Mélenchon, el líder de l’esquerra radical, i només el 6 % pel candidat socialista, el PS ha intentat reconstruir-se qualificant el balanç del quinquenni d’Hollande de massa «liberal», i practicant una «oposició sense concessions» al «liberalisme macronià». D’aquesta manera, prenia nota de la pèrdua de la major part del seu electorat i es girava cap a Mélenchon, qui excloïa, no obstant això, d’aliar-se amb ell. Per tant, ja no tenia estratègia. La seva marginació accelerada és conseqüència d’aquest buit estratègic, encara ampliat per la pobra campanya de la seva candidata el 2022.

Les enquestes donen ara com ara una quarta part dels vots a Macron, cosa que li garanteix la qualificació per a la segona volta.

Com el 2017, és Jean-Luc Mélenchon qui arribarà al capdavant de l’esquerra, però amb la puntuació reduïda a la meitat, del 19 % al 10 %. El candidat ecologista, Yannick Jadot, no sembla poder superar de gaire el 5 % (necessari per a l’obtenció del reemborsament de les despeses de campanya). Pel que fa a la candidata de la primària anomenada «popular», organitzada fora i contra les organitzacions partisanes, Christiane Taubira, no sembla poder, tampoc, obtenir un resultat important. La seva candidatura només pot contribuir a un afebliment addicional del que queda d’organitzacions polítiques a l’esquerra. Per tant, l’esquerra estarà de nou absent a la segona volta de les eleccions i mantindrà una posició marginal en el sistema polític. Actualment, no hi ha cap possible recomposició a la vista.