La combinació de la pandèmia de la covid-19, la guerra d’Ucraïna i la crisi climàtica ha posat en evidència que algunes certeses aparentment consolidades no eren tan fermes com es pensava. En els darrers 50 anys, principalment en els països desenvolupats, s’havia assumit com un fet irrefutable que els sistemes alimentaris podien proveir aliments a la societat, en quantitat, qualitat i diversitat i fer-ho, a més, de forma assequible.
En els països desenvolupats, no tant en els que estan en vies de desenvolupament, aquesta hipòtesi ja no és tan certa. Fenòmens com la covid-19 i el confinament han convertit l’alimentació i la garantia del subministrament en una de les preocupacions centrals de la societat, juntament amb la salut. La guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències han convertit l’alimentació en un vector geopolític de primera magnitud pel fet que Rússia i Ucraïna són els principals productors de blat, ordi, panís i oli de gira-sol. La guerra està creant enormes disrupcions en la cadena de subministrament alimentari.
Al mateix temps, Rússia és un dels principals productors de fertilitzants, una matèria primera essencial per a les collites que està suposant increments substancials en els costos dels agricultors que ja s’estan traslladant als preus dels productes alimentaris.
Finalment, el canvi climàtic està tenint un impacte catastròfic en alguns països. L’Índia acaba de prohibir les exportacions de cereals, fet que dificulta l’accés a aliments a altres països, a causa de les altes temperatures del mes de maig que van posar en perill les seves collites. El Marroc, el Canadà o Califòrnia disminueixen igualment la seva producció per la sequera i altres fenòmens meteorològics adversos que també han afectat Sud-àfrica i l’Argentina.
Segons un estudi de McKinsey aquestes disrupcions seguiran fins al 2024. Malgrat això, la FAO estima que la producció mundial de blat creixerà el 2022 fins als 782 milions de tones. Aquesta previsió té en compte un descens del 20 % en la superfície de collites d’Ucraïna. El pronòstic positiu recull les expectatives del Brasil que s’encamina a una collita rècord de 116 milions de tones el 2022 i també de l’Argentina.
Inestabilitat alimentària i social
A principis de la dècada del 1990, després de la desintegració de l’antiga Unió Soviètica, la regió era importadora neta de cereals. En l’actualitat, les exportacions de Rússia i Ucraïna representen al voltant del 12 % del total de calories comercialitzades al món. Els dos països es troben entre els cinc principals exportadors mundials de molts cereals i llavors oleaginoses importants com el blat, l’ordi, el gira-sol i el blat de moro. Ucraïna també és una font important d’oli de llavor de gira-sol i abasta al voltant del 50 % del mercat mundial.
Molts països importadors tenen una gran dependència d’aquests productes d’Ucraïna i Rússia. El nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà importen de la regió més del 50 % de les seves necessitats de cereals. Ucraïna és un important proveïdor de panís per a la Unió Europea, la Xina i diversos mercats del nord d’Àfrica, inclosos Egipte i Líbia.
