Les conseqüències alimentàries de la guerra

La combinació de la pandèmia de la covid-19, la guerra d’Ucraïna i la crisi climàtica ha posat en evidència que algunes certeses aparentment consolidades no eren tan fermes com es pensava. En els darrers 50 anys, principalment en els països desenvolupats, s’havia assumit com un fet irrefutable que els sistemes alimentaris podien proveir aliments a la societat, en quantitat, qualitat i diversitat i fer-ho, a més, de forma assequible.

En els països desenvolupats, no tant en els que estan en vies de desenvolupament, aquesta hipòtesi ja no és tan certa. Fenòmens com la covid-19 i el confinament han convertit l’alimentació i la garantia del subministrament en una de les preocupacions centrals de la societat, juntament amb la salut. La guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències han convertit l’alimentació en un vector geopolític de primera magnitud pel fet que Rússia i Ucraïna són els principals productors de blat, ordi, panís i oli de gira-sol. La guerra està creant enormes disrupcions en la cadena de subministrament alimentari.

Al mateix temps, Rússia és un dels principals productors de fertilitzants, una matèria primera essencial per a les collites que està suposant increments substancials en els costos dels agricultors que ja s’estan traslladant als preus dels productes alimentaris.

Finalment, el canvi climàtic està tenint un impacte catastròfic en alguns països. L’Índia acaba de prohibir les exportacions de cereals, fet que dificulta l’accés a aliments a altres països, a causa de les altes temperatures del mes de maig que van posar en perill les seves collites. El Marroc, el Canadà o Califòrnia disminueixen igualment la seva producció per la sequera i altres fenòmens meteorològics adversos que també han afectat Sud-àfrica i l’Argentina.

Segons un estudi de McKinsey aquestes disrupcions seguiran fins al 2024. Malgrat això, la FAO estima que la producció mundial de blat creixerà el 2022 fins als 782 milions de tones. Aquesta previsió té en compte un descens del 20 % en la superfície de collites d’Ucraïna. El pronòstic positiu recull les expectatives del Brasil que s’encamina a una collita rècord de 116 milions de tones el 2022 i també de l’Argentina.

Inestabilitat alimentària i social

A principis de la dècada del 1990, després de la desintegració de l’antiga Unió Soviètica, la regió era importadora neta de cereals. En l’actualitat, les exportacions de Rússia i Ucraïna representen al voltant del 12 % del total de calories comercialitzades al món. Els dos països es troben entre els cinc principals exportadors mundials de molts cereals i llavors oleaginoses importants com el blat, l’ordi, el gira-sol i el blat de moro. Ucraïna també és una font important d’oli de llavor de gira-sol i abasta al voltant del 50 % del mercat mundial.

Molts països importadors tenen una gran dependència d’aquests productes d’Ucraïna i Rússia. El nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà importen de la regió més del 50 % de les seves necessitats de cereals. Ucraïna és un important proveïdor de panís per a la Unió Europea, la Xina i diversos mercats del nord d’Àfrica, inclosos Egipte i Líbia.

La guerra d’Ucraïna ha posat de manifest la interconnexió i fragilitat dels sistemes alimentaris mundials amb greus conseqüències per a la seguretat alimentària i nutricional global, principalment en el nord d’Àfrica.

Els efectes de la situació es deixen notar amb diferents nivells d’intensitat des de la costa atlàntica marroquina fins al canal de Suez. Un producte específic com és el blat està acaparant l’atenció i les preocupacions.

El blat és un component crític de la seguretat alimentària. Més del 80 % del blat s’utilitza per fer farina. Un augment del preu del blat del 100 % com el que ja s’ha estat observant en els darrers dos anys es tradueix immediatament en el preu del pa.

Segons el Departament d’Estat dels Estats Units, 70 dels 100 milions d’habitants d’Egipte tenen dret a accedir a pa subvencionat. El país és el principal importador de blat del món i Rússia i Ucraïna li asseguren el 60 % de les seves necessitats. Una reducció dels subsidis al pa, que tenen una gran càrrega política, més l’increment de la inflació que es preveu, podria provocar un creixement del malestar social.

Més de nou milions de tones de gra han sortit dels ports ucraïnesos gràcies a l’acord afavorit per Turquia i l’ONU, que van actuar de mediadors.

És per això que el corredor pactat entre Ucraïna i Rússia és un avenç que garanteix que l’Àfrica, l’Orient Mitjà i parts d’Àsia rebin cereals i altres aliments de la zona del Mar Negre durant la guerra a Ucraïna. Més de nou milions de tones de gra han sortit dels ports ucraïnesos gràcies a l’acord afavorit per Turquia i l’ONU, que van actuar de mediadors.

La inseguretat alimentària i la inflació de preus seran factors generadors de turbulències polítiques al Mediterrani que podrien comportar un creixement substancial dels fluxos migratoris. El preu del blat va ser una de les principals causes de l’aparició de l’anomenada Primavera Àrab.

Els fertilitzants

El fertilitzant no és un insum (un bé utilitzat per a l’obtenció d’altres béns) qualsevol. És probablement l’insum més important dels agricultors. Pot arribar a representar el 30 % del cost total de les operacions. Nitrogen, fòsfor i potassi són els components principals dels fertilitzants que van jugar un paper fonamental en el que es va anomenar la revolució verda dels anys 60. Aquesta transformació va estimular la productivitat durant un parell de dècades i es va convertir en un dels principals motors de creixement demogràfic del segle XX.

D’altra banda, la crisi ha portat a un augment extraordinari del preu de la potassa que s’ha més que duplicat en els darrers mesos. Costarà temps abordar aquest problema ajustant oferta i demanda després de les sancions i els reptes logístics.

La producció mundial de potassa és de 41 milions de tones i els cinc principals centres de producció són el Canadà, Rússia, Belarús, la Xina i Alemanya. Espanya és el novè productor mundial, amb 700.000 tones que majoritàriament s’obtenen a les mines de Súria, propietat de la companyia israeliana ICL que avui ha guanyat valor a escala global.

Per altra part, el nitrogen està directament relacionat amb l’energia. La crisi energètica i els preus actuals de l’energia tenen un efecte directe sobre els preus del nitrogen i la disponibilitat del subministrament.

La política alimentària europea

La política de seguretat alimentària de la Unió Europea s’ocupa dels aliments a través de l’estratègia Farm to fork (del camp a la taula). Els seus objectius són garantir uns aliments i pinsos segurs i nutritius, un alt grau de salut i benestar dels animals i plantes i una informació clara sobre l’origen, contingut, etiquetat i ús dels aliments.

L’estratègia de la UE per a aconseguir aquests objectius descriu una sèrie de metes concretes que s’han de complir a cada àrea. Per exemple, per al 2030, s’hauran d’aplicar tècniques d’agricultura ecològica al 25 % del total de les terres agrícoles; l’ús de productes fertilitzants i certs plaguicides agrícoles haurà de disminuir en uns determinats percentatges, que en algun dels casos pot arribar fins a un 50 %. També la utilització d’agents antimicrobians en els animals, en particular aquells destinats a l’alimentació humana i l’agricultura, s’hauran de reduir de forma significativa per tal de facilitar el control de les resistències bacterianes.

Una qüestió clau relacionada amb la implementació de l’estratègia és que la Comissió encara no ha definit amb claredat el concepte i els principis generals dels sistemes alimentaris sostenibles, però sí que ja ha proposat l’aplicació d’alguns criteris de control que requereixen la implantació de noves tecnologies en l’agricultura. Avui, a Espanya l’agricultura està molt endarrerida tecnològicament.

El sector agrícola a Espanya

Les positives expectatives que tenia el sector alimentari espanyol i català han estat eclipsades a causa de la guerra d’Ucraïna. Però les relacions comercials amb Rússia i Ucraïna de productes alimentaris ja s’havien reduït considerablement en virtut de la invasió de Crimea l’any 2014 pel veto rus a la importació de productes agrícoles europeus.

Tot i això, Espanya és una potència alimentària mundial amb una quota de mercat del 3,9 %. Ocupa la quarta posició a la UE després de Països Baixos, Alemanya i França i la setena a nivell mundial. N’és una prova l’excel·lent nombre d’exportacions agroalimentàries que representen un augment de l’11,2 % l’any 2021 i per un import de 59.000 milions d’euros, que representa un 18,6 % del total d’exportacions de béns espanyols el 2021.

El conflicte bèl·lic afectarà directament el sector agroalimentari pel fet que Espanya és una potència exportadora. En particular, el camp espanyol és dependent de les importacions de cereals (farines i alimentació animal) oli de gira-sol (sector de conserves i productes processats) i adobs minerals (fertilitzants). En concret, el 29,7 % del blat de moro, el 19,3 % del sègol, el 4,8 % de l’ordi, el 63 % de l’oli de gira-sol i el 8,6 % d’adobs minerals procedeixen de la regió.

La situació a Catalunya

El sector agroalimentari català genera un volum de negoci de 38.205 M€, xifra que equival al 16,28 % del PIB de Catalunya i dona feina directament a 163.372 persones. Aquestes dades el converteixen en el primer sector econòmic del país. L’integren 57.423 explotacions agràries, 3.922 indústries d’alimentació i begudes i 436 establiments de la indústria auxiliar agroalimentària.

El sector carni és el primer subsector transformador amb el 32 % del volum de negoci, seguit pel fine food (30 %), els olis vegetals (9 %), el vi (7 %), les fruites i verdures (4 %), els cereals i molineria (2 %) i el peix i marisc (1 %).

Els aliments catalans han aconseguit un valor significatiu als mercats internacionals: en els darrers 10 anys les exportacions s’han incrementat un 45 % en volum i un 65 % en valor. Amb 9.842 M€ exportats i 8.000 M€ d’importats i una ràtio de cobertura del 98 %, el sector agroalimentari català és el dotzè exportador de la Unió Europea.

Catalunya és l’àrea més important de producció de fruita dolça d’Espanya que, alhora, és el novè productor mundial de préssec i nectarina, el divuitè productor mundial de pera i el trenta-setè de poma. Amb un volum de negoci d’uns 1.000 milions d’euros. En els últims 5 anys (2016- 2021) l’exportació de fruita ha incrementat un 27,26 % en valor tenint en compte que el volum ha disminuït en un 2,28 %. Aquestes dues dades indiquen que s’està fent valdre aquesta fruita als mercats internacionals i això suposa un increment del 30,23 % en la ràtio valor-volum d’exportació.

Les exportacions representen el 21 % del total d’exportacions d’Espanya en valor i el 26 % quant al nombre d’empreses que exporten regularment. Catalunya exporta aliments a més de 191 països. El sector carni és el més exportat, seguit pel fine food, les fruites i verdures, els vins i el peix i marisc.

Però l’agricultura a Catalunya enfronta un seriós repte demogràfic. Entre 1999 i 2020 ha davallat el nombre de caps d’explotacions agràries tret dels que tenen una edat superior als 65 anys o més, que representen el 40 %. Aquest grup d’edat ha passat de representar el 24 % el 1999 al 41 % el 2020.

Alguns reptes

Els principals reptes que Catalunya ha d’afrontar són:

Evitar el proteccionisme. Fa deu anys, en l’anterior crisi alimentària, es va comprovar que prohibir les exportacions empitjorava la situació de les explotacions agrícoles. La millora de la sobirania alimentària no ha d’implicar una reducció del comerç internacional.
Repensar l’equilibri entre aliments i combustibles. Avui, el 18 % del blat de moro a escala mundial es destina a combustible o productes químics com una font d’energia verda.
Reduir substancialment el malbaratament alimentari. El 30 % de la producció alimentària es perd i es desaprofita entre el camp i el consum final.
Introduir com a proteïnes complementàries a la carn les que provenen de matèries vegetals. Catalunya té les capacitats per desenvolupar un pol al sud d’Europa de proteïnes vegetals.
Innovació en les formes de producció agrícola i ramadera actuals introduint noves tecnologies per fer les explotacions més sostenibles i eficients.
Aprofundir en la relació entre aliments i canvi climàtic (Food Tech) per tal d’incentivar inversions i canvis de comportament en tots els àmbits.
Portar a terme accions que permetin un ús més racional i eficient de l’aigua, pinsos, farratges i fertilitzants per als sòls per part dels agricultors i ramaders.
Enfrontar la regressió demogràfica en el sector a Catalunya.
Aplicar ràpidament la Llei de la Cadena Alimentària per tal de garantir un preu just i suficient a les explotacions agrícoles catalanes.
Reforçar els instruments tecnològics com l’IRTA i les universitats a fi de generar transferència de coneixement i aliances.