El procés electoral brasiler va estar marcat per la impugnació del sistema de vot per part de l’extrema dreta, així com per l’atac a les institucions electorals i el no reconeixement dels resultats obtinguts per part de Jair Bolsonaro. Després de quatre anys de govern marcats per les escomeses autoritàries, aquest camp mostra signes d’enfortiment en el legislatiu brasiler, però s’haurà de recompondre després de la derrota a la presidència.

No és desproporcionat afirmar que va ser un procés atípic que mostra el grau de deteriorament experimentat per la democràcia brasilera. També perquè Jair Bolsonaro va estar en campanya durant tot el seu mandat presidencial. L’ofensiva antisistema i antipolítica va servir de catalitzador d’un estil que pretenia controlar l’actualitat política brasilera i mobilitzar sectors captius de l’electorat.

Aquestes característiques van configurar, a l’estil bolsonarista, una plataforma política constant i consistent basada en una estratègia de picar l’ullet a sectors conservadors i autoritaris de la societat brasilera i, especialment, en una dinàmica de dissuasió estratègica dels seus principals adversaris polítics.

Cal subratllar que, en la lògica argumentativa de Jair Bolsonaro i de la seva base militant més lleial, no només els partits polítics i líders de l’oposició eren considerats adversaris, sinó també alguns sectors de les institucions democràtiques i dels principals mitjans de comunicació del país. En aquest sentit, més que opositors efectius, es va construir un sentit de la política com una forma de purificació de la nació brasilera, en una tensió que va associar l’oposició amic-enemic a sectors més amplis de la societat civil.