Fa quatre anys, en conèixer la victòria de Donald Trump, els americans es van llençar a llegir 1984. La distopia de George Orwell va entrar a les llistes dels llibres més venuts. Trump era el Gran Germà, cap d’un règim que volia enderrocar bona part de les institucions democràtiques de la república nord-americana.

Les dones van omplir el Mall de Washington. La consigna era resistir al masclisme, la xenofòbia i el neofeixisme de Trump.

Umberto Eco va definir en 14 categories el líder neofeixista i Trump encaixava en totes: tradicionalisme, masclisme, racisme, rebuig a la modernitat, llenguatge bàsic i directe, irracionalitat, pensament únic, suport de la classe mitjana blanca, explotació del sentiment d’opressió de les classes populars, dissolució de l’individu a la massa, despotisme il·lustrat, propagació de teories conspiratives, confrontació constant i exaltació del lideratge.

Les institucions eren tot el que resistia l’empenta neofeixista. El Congrés en mans republicanes es va dedicar a ampliar el poder dels poderosos i a desfer el llegat Obama.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Els funcionaris més professionals van resistir-se a seguir les ordres més radicals del president, però un darrere l’altre es van veure al carrer.

Qui va plantar cara amb més èxit va ser la judicatura. Des del primer moment, els jutges es van oposar a les ordres del president per expulsar migrants i tancar les fronteres als viatgers d’una llarga llista de països musulmans.

Els jutges del Tribunal Suprem també han resistit les pressions de la Casa Blanca per anul·lar el resultat de les eleccions i donar la victòria a Trump. La majoria conservadora és de 6 a 3. Tres jutges li deuen el càrrec al president. Tot i això, han rebutjat les seves denúncies de frau electoral. Fins i tot els més conservadors s’han pronunciat contra la demanda de Texas per deixar sense validesa els resultats a Pennsilvània, Wisconsin, Michigan i Minnesota.

Les eleccions han estat netes i Trump les ha perdut. El Col·legi Electoral, una institució marcadament antidemocràtica, aquesta vegada no ha estat seu. Trump va intentar-ho tot per tal que un grapat d’estats sota control republicà no certifiquessin la victòria de Biden. Per a aquests polítics, però, era molt més important demostrar que als seus estats s’havien fet les coses molt bé.

Aquesta és la pitjor notícia per a Donald Trump, que les institucions han resistit.

No hi ha dubte de la decadència de la democràcia nord-americana, on els diners  acostumen a decidir el guanyador i les xarxes socials contaminen el debat polític, reduint-lo a una piulada.

No hi ha dubte que el partit republicà és el principal responsable d’aquesta decadència. Com que la demografia juga en contra seva, redibuixa les circumscripcions i nega el vot a la població més marginal, abusant d’un sistema que afavoreix de manera exagerada el món rural i conservador.

No hi ha dubte que el Senat també és antidemocràtic. Els dos senadors de Wyoming, per exemple, representen al mig milió d’habitants de l’estat de la mateixa manera que els dos de Califòrnia representen 39 milions de californians. La mitjana d’edat al Senat és de 65 anys i al país de 38.

Aquest Senat, si confirma la majoria republicana amb l’elecció que resta pendent a Geòrgia, tractarà ara de mantenir viva la flama del trumpisme.

Trump es retirarà a Florida, des d’on dirigirà un nou moviment polític amb els ulls posats a les eleccions legislatives del 2022 i a les presidencials del 2024. Ell mateix pot tornar a aspirar a la Casa Blanca.