Les Cases Reials europees encara regnants acumulen un gran simbolisme i, més enllà dels particulars problemes de cadascuna, totes constitueixen el darrer baluard d’unitat: del Regne Unit, els Països Baixos o Bèlgica a les testes coronades nòrdiques i els microestats continentals. La seva legitimitat la basen en una combinació variable d’utilitat, exemplaritat i tradició. Segurament, aquí rau la debilitat dels Borbons espanyols.
Respecte de la seva utilitat, aquesta s’ha vist qüestionada històricament per un republicanisme tan dèbil com persistent, per un poder executiu amb tendència a envair i reduir l’espai del cap de l’Estat i per un creixent allunyament de les noves generacions... tot i que aquest darrer, arran del silenci demoscòpic del CIS, sigui difícil d’assegurar com ha evolucionat. En canvi, les informacions sobre la manca d’exemplaritat de l’actual rei emèrit són ja de domini públic, fins a convertir en caricatura qui havia aconseguit el consens social anomenat juancarlismo.
Després d’anys de protecció per part de la classe política i l’ecosistema mediàtic espanyols, els secrets i confidències, primer, van circular per les xarxes socials i, finalment, van ser recollits per tots els mitjans. Allò que abans es considerava proximitat i simpatia, avui es condemna com a mostra de corrupció i excessos. Diluït i qüestionat el record del 23-F, la societat actual ja no se sent concernida pels suposats serveis prestats i, en canvi, sí que rebutja comportaments a mig camí de l’abús i de la desconnexió d’una realitat marcada per l’acumulació de crisis econòmiques.
Per tant, i malgrat els esforços dels monàrquics per vendre el regnat de Felip VI com un nou inici, difícilment la Corona espanyola pot apel·lar a utilitat i exemplaritat. Només quedaria la tradició... Ara bé, una ràpida mirada al registre històric dels Borbons a casa nostra, tampoc permet grans alegries. Des de l’abdicació forçada de 1808 davant Napoleó fins a la proclamació de la Segona República el 1931, passant per l’exili d’Isabel II el 1868, la Monarquia ha estat una figura que apareix i desapareix de l’escenari polític segons les convulsions del país.
