Cal alguna cosa més que el mer afany de saber per desvetllar la microhistòria d’una família o d’una empresa. Vull dir que l’impuls primigeni per lligar caps, rescatar documents, explorar arxius, perdre diners i infinitat d’hores no neix només del noble desig de conèixer sinó d’alguna cosa que està més enllà de l’honorabilitat del coneixement: toca també, de forma més o menys clara, la voluntat correctiva, sancionadora fins i tot, de rectificar mentides, deformacions cronístiques o versions falsificades del passat.

El coneixement humanístic –el periodisme d’investigació inclòs– no es comporta com una ONG desinteressada i misericordiosa, i de fet tampoc les ONG es comporten només de forma desinteressada i misericordiosa. Desvelar la veritat històrica d’una persona o episodi condueix alhora a la desautorització d’altres versions, i sovint aquest és el seu objectiu últim, secret: treure del damunt de les versions difoses la pàtina d’innocència que sol vestir-les.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.