El dret és el fonament mateix del projecte de la Unió Europea. És la cooperació multilateral, naturalment, però també la construcció d’institucions on la vella sobirania dels estats esdevé sobirania europea compartida. La tècnica, acreditada des dels temps de Jean Monnet, és el gradualisme de les petites passes, sovint criticat pels qui volen grans salts endavant que no succeeixen mai, però que a la fi acaben essent fonamentals en cadascun dels moments decisius en què Europa avança.

El substrat d’aquesta cultura política europea és el pactisme, tan ben explicat a Catalunya per Jaume Vicens Vives, en la seva interpretació de la feudalitat com a construcció de lleialtats al voltant del respecte per part de tots de la regla comuna. En l’Europa d’avui l’Estat de dret ha esdevingut una qüestió existencial, especialment davant dels progressos dels autoritarismes i dels populismes, que destrueixen la divisió de poders, eliminen els controls i els equilibris, erosionen les llibertats i, a la fi, busquen la concentració del poder en unes poques mans.

Fins a aquest passat mes de desembre gairebé tots els nombrosos intents per part de les institucions europees de frenar les derives antiliberals –il·liberals, segons la nova terminologia acceptada fins i tot pels qui la practiquen– d’alguns dels seus Estats socis han topat amb el límit perniciós del vot per unanimitat necessari per sancionar i obligar a canvis legals. Polònia i Hongria, governades ara mateix per sengles partits nacionalistes i ultres, han incorregut ja en motiu de blasme europeu en nombroses decisions que comprometen la independència de la justícia, limiten el pluralisme informatiu i manipulen les institucions i les lleis electorals.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

En el cas d’Hongria, la corrupció del seu líder, Viktor Orbán, i del seu entorn agreuja encara més la deriva autoritària empresa i dificulta l’aprovació de fons europeus que podrien nodrir directament les camarilles mafioses organitzades al voltant del Govern.

No era doncs estrany, sinó absolutament necessari, que la primera gran operació d’endeutament de les institucions europees, organitzada per finançar la recuperació de les economies europees després de la pandèmia, es vinculés immediatament a la lleialtat als valors europeus i a l’Estat de dret. L’aprovació del paquet de 700.000 milions d’euros, vinculada al pressupost plurianual fins a l’any 27, va quedar així en mans de dos governs populistes, el de Polònia i el d’Hongria, disposats a boicotejar els comptes abans de rendir-se a les exigències democràtiques dels seus socis. Una qüestió existencial que afecta els valors morals i polítics condicionava així una altra qüestió existencial que afecta l’economia, amb l’agreujant de la coincidència amb el Brexit que feia més difícil la ruptura o l’expulsió dels dos països xantatgistes.

A la fi, com sempre a la Unió Europea, s’ha trobat la fórmula de compromís. L’exigència i l’examen del compliment de l’Estat de dret es manté. Se n’ajorna dos anys l’aplicació. Els ajuts als països incomplidors no se suspenen fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no hi digui l’última paraula. Tothom es pot donar per vencedor perquè tothom ha cedit en alguna cosa. Però el més important és que la Unió Europea fa la passa endavant de l’endeutament institucional que dóna un contingut geopolític insòlit a la decisió.

Té inconvenients, naturalment. Una vegada més, serà el Consell Europeu en lloc de la Comissió i el Parlament, qui tindrà el protagonisme, encara que la presència en darrera instància del Tribunal és una garantia prou forta, fins i tot per posar en dubte el mètode utilitzat. La mirada local de les oposicions a dos règims execrables, com són el polonès de Kacinski i l’hongarès d’Orbán, és necessàriament crítica. El multimilionari i mecenes d’origen hongarès George Soros s’ha lamentat amb tota la raó del marge que tindrà Orbán per preparar les eleccions parlamentàries del 2022 i seguir mentrestant amb la corrupció. El periodista i acadèmic d’Oxford, Timothy Garton Ash, amb fortes vinculacions amb Polònia, considera que la presència d’aquests dos països dins de la Unió Europea significa un perill més gran que el Brexit, és a dir, que caldria fer-los fora. El periodista alemany Wolfgang Munchau ha responsabilitzat fins i tot la cancellera Merkel de fer el joc a Viktor Orbán dins del Partit Popular Europeu.

PUBLICITAT
Correos Market

Tots ells tenen moltes i molt respectables raons, sobretot morals, però no tenen la raó, especialment la raó europea, que és la de l’incrementalisme de les petites passes, del compromís i el pactisme i, sobretot, de la confiança en el dret i en els tribunals. Les derives il·liberals es troben ja ara sota observació. L’aprovació dels fons estarà a càrrec del Consell Europeu, de forma que fins i tot els governs habituats a tècniques corruptes hauran de convèncer els seus companys de taula. L’última paraula la tindran els jutges. Les oposicions internes tindran més arguments. Caldrà des del conjunt d’Europa més atenció i més vigilància, també més sensibilitat per no incórrer en pràctiques sospitoses, tal com està succeint a Espanya amb el Consell del Poder Judicial, tant per part del Govern com de l’oposició conservadora.

Un cop organitzat el fons de recuperació, aquesta és una batalla democràtica que no es pot donar per lliurada, sinó que caldrà guanyar en el dia a dia. La democràcia no se’ns regala mai sinó que significa exactament la possibilitat de lluitar per mantenir-la i eixamplar-la. Això val a cadascun dels països, però val també a les institucions europees.