Quan li van encarregar a Giuseppe Conte que formés govern la primavera del 2018, a ningú no li sonava el seu nom. Els italians ja coneixien altres personatges que portaven el cognom de Conte, com Paolo, el cantautor, o Antonio, l’exfutbolista i ara entrenador de l’Inter, però ningú que es digués Giuseppe. Els periodistes van haver d’anar a buscar a correcuita informacions per intentar explicar a 60 milions de persones, angoixades per una llarga crisi política, qui era el nou president del govern. Es va descobrir així que, darrere d’aquell somriure entre tímid i presumit i d’aquell look de clergyman amb pochette, hi havia un advocat de 54 anys nascut en un petit poble de l’interior de l’Apúlia que, després d’una carrera universitària brillant, havia aconseguit una càtedra de dret privat a la Universitat de Florència. Poc més.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

En realitat, el seu nom havia aparegut per primera vegada a les cròniques uns mesos abans quan, la vigília de les eleccions que haurien revolucionat el panorama polític transalpí, el Moviment 5 Estrelles (M5E) l’havia inclòs entre els ministres del seu futur govern, en cas que els grillini haguessin guanyat les eleccions. A l’advocat de Volturara Appula li hauria tocat la poc desitjable cartera d’Administració Pública.

Després va passar el que va passar i, al cap de tres mesos d’estira-i-arronsa i l’aliança inesperada entre l’M5E i la Lliga lepenitzada de Salvini, el moviment fundat per l’excòmic Beppe Grillo es va treure de la màniga, per art de màgia, el nom de Conte per al càrrec més important. En el seu primer discurs es va presentar demagògicament com «l’advocat defensor del poble italià». Eren els temps del primer executiu nacionalpopulista al sud dels Alps –un executiu lloat per Steve Bannon i Marine Le Pen– i aquesta retòrica s’ajustava molt bé al Zeitgeist.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.