L’octubre de 1999, ara fa 25 anys, els resultats de les eleccions austríaques van espantar bona part dels països europeus. El partit d’extrema dreta FPÖ (Freiheitliche Partei Österreichs Partit austríac de la Llibertat) va quedar en segon lloc, amb un 26,9 % de vots. El líder del partit, Jörg Haider, havia anat guanyant espai i visibilitat pública com a governador de la Caríntia, però especialment pels seus discursos antisemites, islamofòbics i xenòfobs, acompanyats sempre d’elogis al nazisme i de minimització de l’Holocaust i del paper que hi va tenir Àustria.

De fet, en campanya electoral, havia utilitzat l’eslògan «Überfremdung» (superpoblació d’estrangers), un terme que havia estat utilitzat pel ministre nazi de propaganda, Joseph Goebbels. La posició clau de l’FPÖ per conformar govern va commocionar la resta de països, i les reaccions de rebuig no es van fer esperar. La presidència portuguesa va aprovar una declaració en nom dels 14 socis comunitaris anunciant que es congelarien les relacions bilaterals amb el país si el partit de Haider entrava al govern austríac. La Comissió Europea emetia un comunicat que feia costat a aquesta posició i recordava el seu paper com a defensora dels Tractats i dels principis fonamentals de la Unió: llibertat, democràcia, respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals i l’Estat de dret.

Per una majoria molt àmplia, el 3 de febrer de 2000, el Parlament Europeu aprovava una resolució condemnant l’entrada de l’FPÖ al govern austríac, assenyalant que aquest acte «legitimava l’extrema dreta a Europa». L’aleshores ministre d’exteriors belga, Louis Michel (pare de l’actual president del Consell Europeu, Charles Michel), va declarar que era massa simple dir que calia mantenir Àustria dins d’Europa a qualsevol preu, i que el projecte europeu podria seguir molt bé sense aquest país. El febrer de 2000, el partit de Jörg Haider entrava a formar part d’un govern de coalició, donant suport al Partit Popular austríac (ÖVP). Poc després, Jean-Marie Le Pen arribava a la segona volta de les eleccions franceses, on el seu rival, el finalment president Jacques Chirac, es va negar a debatre amb ell per considerar horribles els seus posicionaments. L’any 2017, quan l’extrema dreta va tornar a entrar al govern austríac, la Comissió Europea i la resta de socis europeus van guardar silenci. En poc menys de vint anys, l’escenari europeu havia canviat completament, i ningú no semblava preocupar-se’n.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.