L’encreuament de dos organismes vius produeix una nova espècie. En el film de Julia Ducournau, Titane, la protagonista, una assassina en sèrie, queda embarassada d’un cotxe. La imatge projecta en la nostra imaginació la cruïlla entre dona i màquina. El terme híbrid és el que reflecteix millor la nostra realitat cultural. Estem en la fase humana on l’híbrid, ment-ordinador, home-robot, home-dona, el biològic-computacional, real-virtual determina el nostre present. Tant els que propugnen que el món camini cap al progrés espiritual, tornant als boscos, com els que ho fien tot al progrés econòmic no han defugit que estem immersos en una època híbrida que arrossega tots dos mons.
Ens trobem en un punt en què l’ètica de les màquines serà tan important com l’ètica humana. Les tesis del posthumanisme advoquen per «una íntima i productiva connexió entre subjectes humans i els artefactes tecnològics i la consegüent impossibilitat teorètica de mantenir-los separats», com analitza Rosi Braidotti en el seu assaig Coneixement posthumà (Arcàdia, 2020). Aquest és el moment en què ens trobem. Mentre discutim cap a on va el món, la realitat es va definint des de l’híbrid per abraçar una metamorfosi global que canviarà la nostra forma d’estar al planeta.
Fa poc, em vaig trobar un grafit en el qual es pot veure un jove que sembla estar somiant o en actitud d’activar la seva imaginació, ja que s’observa com les seves neurones estan despertes. El jove somiador està acompanyat per un braç d’un robot que agafa un retolador amb els seus dits metàl·lics i escriu una frase: «fem un món millor». El grafit mostra una imatge de l’home unit a un robot que demana que fem un món millor. La potència discursiva del grafit no només resideix en el dibuix sinó en l’elecció del lloc: la porta d’una escola.
Pròtesis d’alta tecnologia
El periodista Andrés Ortega, en el seu assaig La imparable marcha de los robots (Alianza Editorial, 2016) ens situa davant d’aquesta realitat híbrida. Descriu l’observació de Jaron Lanier, un enginyer de Google que li va contestar a un historiador que li preguntava per la digitalització de tots els llibres que està duent a terme aquesta empresa: «No estem escanejant tots aquests llibres perquè els llegeixin les persones, sinó perquè els llegeixi la IA». La intel·ligència artificial conviurà amb la intel·ligència humana donant forma a una intel·ligència híbrida.
Avui, l’híbrid ja permet desdibuixar gèneres humans tradicionals, incorporant l’artefacte al cos humà, ampliant potencialitats físiques a través de pròtesis d’alta tecnologia, generant un desdoblament entre el real i el virtual a la fantasmagoria d’un holograma, com estableix l’evolució del sector automobilístic. És una cultura híbrida on el teatre, el cinema, la música i la literatura es creuen per crear nous gèneres artístics nascuts no del diàleg, sinó de la fusió. El festival Sónar ha posat en marxa el nou festival d’intel·ligència artificial i música, constatant la realitat que ja estem vivint. Les conferències proposades se centren a fixar els nous imaginaris digitals. En aquests nous imaginaris es donen cita la biomedicina, les empreses culturals, els videojocs o els supercomputadors. El festival Sónar expressa aquest moment híbrid en el qual vivim.
Com els macedonis
El que defineix el nostre temps és la causa humana, on ens trobem i cap a on ens dirigim. Identifica el progrés no només extern a nosaltres, sinó en nosaltres. La conquesta en la qual estem immersos recorda molt la d’Alexandre el Gran on, després de conquistar un nou territori, els mateixos macedonis anaven adoptant les maneres i les pautes culturals dels països conquerits.
«No estem escanejant tots aquests llibres perquè els llegeixin les persones, sinó perquè els llegeixi la IA» (Jaron Lanier, enginyer de Google).
Cada pas que fem en el camp de la robòtica ens fa més conscients de la necessitat de creuar-nos amb la màquina per eliminar el dolor i assolir més plaer. Ens dirigim cap a aquest món que descriu la filòsofa Hannah Arendt a La condició humana. Busquem, a través de la robòtica, mitigar o eliminar la fatiga i la molèstia del viure. Mentre les ideologies de dretes i esquerres prediquen el creixement perpetu o el decreixement, la realitat ha deixat enrere aquestes visions del món i se centra en solucions híbrides per compatibilitzar les dues visions i superar-les. L’híbrid està donant forma a una nova espiritualitat basada en la cruïlla de l’ànima amb la tecnologia, que implica, com ja va afirmar Martin Heidegger, que el perill més gran de la tecnologia és el contacte amb la nostra essència.
