Els optimistes creuen que els contratemps són ocasionals, se circumscriuen a un assumpte concret i responen a les circumstàncies, mentre que els pessimistes pensen que les desgràcies són duradores, enverinen tots els aspectes de la vida i són culpa d’un mateix, dels seus errors o fruit de la malastrugança. Actualment, el Regne Unit està ple de pessimistes, descendents de Lord Salisbury, primer ministre a finals del XIX, que deia que tots els canvis comporten coses pitjors, de manera que, com menys coses passin, millor. Certa raó no li faltava, i tampoc els falta als britànics per veure el present i el futur bastant negres.
El Brexit, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna han donat el cop de gràcia a la Gran Bretanya, que sembla un país disfuncional situat en un futur distòpic, de novel·la o pel·lícula de ciència-ficció, on no es pot pensar a agafar un tren (i això que un bitllet d’anada i tornada Londres-Manchester, en primera, costa fins a 600 euros), la sanitat pública ha deixat de funcionar, set milions i mig de persones es troben en llista d’espera per a operacions, els carters no lliuraran les felicitacions nadalenques fins al febrer, els soldats s’encarreguen de conduir ambulàncies i segellar els passaports a les fronteres, i, a més, les llevadores amenacen de fer vaga. La qüestió és si encara hi ha algú que treballi, perquè fins i tot en el sector privat els restaurants i hotels operen a mig gas per manca de mà d’obra. La felicitat, segons Nietzsche, és per a les vaques i els anglesos. Ara, només per a les vaques.
Tot ve de lluny
Però en el fons, els problemes es remunten a abans del virus, de Putin i del Brexit, fins i tot a abans de la crisi financera del 2008, probablement als governs d’Edward Heath i James Callaghan en els anys 70, i tenen els orígens en un model econòmic desfasat de poca productivitat, una desigualtat social cada vegada més gran i un procés de desintegració territorial que ha portat la majoria dels escocesos (un 54 % segons l’última enquesta) a voler la independència (encara que no necessàriament ara mateix), i al fet que la reunificació d’Irlanda en un futur a mitjà termini sigui una possibilitat molt seriosa.
