Són moltes les proves de la nova era multipolar en la qual estem entrant, sense cap superpotència que pugui imposar-se sense aliar-se amb altres de més petites. N’és una la guerra d’Ucraïna, amb un imperi en decadència com Rússia que gosa arriscar el futur en l’atzar de les armes per tal de mantenir-se. Una altra és el creixent protagonisme de l’Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs Units, amb l’arma tradicional del petroli i una nova ambició tecnològica. Turquia i el Marroc segueixen un camí semblant, convertits en potències regionals disruptives. Però el cas més notable i ambiciós és el de l’Índia del primer ministre Narendra Modi, un nacionalista hindú amb pretensions de lideratge regional i fins i tot mundial, que presideix aquest any el grup de les economies més grans del món, el G20, just quan el seu país, amb 1.430 milions d’habitants, supera la Xina i esdevé el més poblat del planeta.

No és l’única xifra que acredita el seu potencial. El creixement del 7 % del PIB aquest any, segons previsió de l’FMI, superarà qualsevol altre país i sumarà, amb el 5 % de la Xina, la meitat del creixement mundial. Si segueix el ritme del 6,3 % anual com preveuen els organismes internacionals, en arribar a 2030 superarà el Japó i Alemanya i se situarà com a tercera economia, només darrere dels Estats Units i la Xina. Amb un avantatge, sobretot respecte a la Xina, com és una piràmide demogràfica molt jove. De manera que l’actual desordre internacional, conseqüència de la pandèmia i de la guerra, esdevé una oportunitat per a l’Índia de cara a projectar-se a l’exterior i establir-se com a líder de l’anomenat Sud Global, el nou nom per al vell Tercer Món i per als antics No-alineats, dels quals l’Índia va voler ser també el líder.

Ens trobem doncs amb un país emergent, que reivindica la recuperació del lloc que havia ocupat abans de la colonització, com ho fa la Xina, però sense l’aspecte expansiu i amenaçador del règim de Pequín. En plena polarització entre els Estats Units i la Xina, en direcció a una mena de nova guerra freda, l’Índia apareix com una força equilibradora, que busca jugar un paper semblant al de la França gaullista durant la primera guerra freda, ara entre les dues superpotències del segle XXI. Això és el que ja està fent Modi respecte a la guerra d’Ucraïna, en no seguir les sancions contra Moscou, ni condemnar la invasió o votar en contra de Rússia a Nacions Unides, però, en canvi, assenyalar obertament a Putin que la guerra no és el camí adequat.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.